Mirall trencat

Segurament, gran part de l'entramat de persones entre 30 i 50 anys que es mouen en el món associatiu, cultural, de voluntariat, etc., tenen a la motxilla dels bons records d'infància la història d'una colla d'amics que va muntar un zoo per ajudar el més petit de tots ells, en Pitus, que patia una malatia greu. Era El zoo d'en Pitus, la gran novel·la de Sebastià Sorribas.

No sé què se'n deu haver fet de l'exemplar que hi havia a la biblioteca de Ribes. Potser encara es conserva, però es difícil. El recordo, a l'edifici de La Caixa, en la prestatgeria baixa que hi havia sota les finestres que donaven a la plaça: tenia les cobertes mig arrencades i se'l veia llegit i rellegit, fet servir una i altra vegada. Si hi havia un llibre especialment llegit, era aquell.

Serveixin aquestes ratlles de salutació i homenatge a l'autor d'aquella obra mestra, Sebastià Sorribas, enguany elogiat per tothom. La cova del Papu Fred, les dolenteries del Pelat, els invents del Fleming i la terrible cacera de la rata de claveguera... Quin mestre!

• Inici
• arxius
• Àlbums
• Enllaços

• Hitler no és el dimoni dels pastorets
• Parlar d'immigració
• Es cans ja luden
• Prohibit als pares? I als fills?
• Quan les campanes callen
• Sobre l'abstenció
• Steve Jobs Story
• "La pregunta que més em fan quan dic que sóc cristià és si f..."
• children see, children do
• Valentí Puig

• memòria històrica [4]
• cultura i societat [14]
• política [3]
• el món que vivim [2]
• humor [5]
• General [28]

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0