Mirall trencat

Sí que tens raó: les necessitats bàsiques són les primeres. Però quan se satisfan, i arriba un moment que se satisfan, la manera com entenem el món, la vida, les relacions humanes i la manera com solucionem els problemes està totalment condicionada per aquells valors que hem assimilat des de petits. Valors que per ser sòlids han de poder-se trenar amb els de les persones amb qui ens relacionem. Fins a quin punt sabem mantenir els nostres valors, des del respecte, quan dialoguem amb algú que els té totalment diferents? Com podem fer que cadascú visqui amb els seus i s'esforci a comprendre respectuosament els dels altres fins i tot quan són radicalment diferents? I quan els valors de l'altre són justament el que nosaltres hem après que són antivalors? Ens hem de buidar del tot per poder començar a dialogar, com diu l'articulista, però potser també ens hem de mantenir ferms amb les nostres més íntimes condicions sense imposar-les, és clar. Tant si assumim acríticament els valors de l'altre com si som incapaços de fer l'esforç per comprendre'ls, passarà el mateix: no hi haurà diàleg, hi haurà monòlegs simultanis. I patirem. Uns i altres.

El que passa cada dia a moltes obres, o fàbriques és xoc de civilitzacions?. La relació que tenen els obrers de diferents origen entre ells és xoc de civilitzacions? i parlo d'obrers en el sentit clàssic de la paraula (aquells de la derbi variant, la barrecha i l'entrepà sota el braç)
per qué ens entenguem. Aquest xoc de civilitzacions no ha arribat als estudis de ràdio en el que parlen professionals de l'intelecta, o entre aquells que fan reportatges periodístics als dominicals. Aquests juguen amb avantatge. Aquests criden de tant en tant un emigrant que (sobretot) sàpiga parlar català i el mostren com a símptoma d'integració.

El veritable xoc comença al mon del treball. Allà on es diuen les coses. On un porta els problemes de casa, els problemes dels fills a l'institut, els problemes de relació amb aquest mon que és molt dur.

L'article està molt bé, i naturalment el tema és important, no vull pas dir el contrari. En un mon que es globalitza, com hi caben diferents conceptes de viure-hi?.

Jo parlo de l'autèntica torre de Babel que hi ha en qualsevol empresa en el que la ma d'obra no ha de ser especialitzada. En el que conflueixen persones que no han teoritzat en la seva llarga i dura vida. I allà potser es pateix més per arribar a fi de més que amb les diferencies del que al cap i a la fi és company dins la mateixa civilització.