Mirall trencat

Us recomano l'última novel·la de Valentí Puig: La gran rutina. Un retrat de Catalunya basat en la descripció de la decadència de la burgesia catalana, la que estiueja en pobles d'interior, però no gaire lluny de la costa i que té néts okupes i radicals, però oficiants de les tradicions més nostrades i amb gran sapiència culinària.

Els fundadors de Viluma són quatre amics que als anys 70 construeixen un complex d'estiueig familiar en una decrèpita masia. No hi falten pistes de tennis ni taules de ping-pong. La gran rutina de treball, querides i vicis ocults (en la millor tradició del Vida Privada de Josep Maria de Sagarra) es veu interrompuda per un escàndol que els afecta profundament.

Hi ha alguna redempció possible per a aquesta Catalunya, aquesta Europa en decadència? L'austeritat moral, la generositat i una molt tímida esperança en la Transcendència es besllumen com a plausibles al llarg del llibre, trencant amb els estereotips progres i "transgressors" de la decadent literatura catalana dels últims anys (Sanchez Piñol a banda). Una literatura que tot s'ha de dir, serveix en molts aspectes de base d'aquesta obra mestra.

Sexe, diners, amor, mort i molta vida, viscuda i per viure. La literatura catalana està d'enhorabona. Ja tocava.

És irònic que l'autor del desencisat assaig L'os de Cuvier sobre la decadència i la mort de la literatura catalana sigui el creador d'un text que incideix netament en la seva recuperació. Puig. Monàrquic i espanyolista: sort que el tenim.