CATALUNYA
 

LA MORENETA. VIROLAI

LA PATRONA · TALLA ROMÀNICA · NECROLOGIA DEL MONESTIR · VIROLAI · MN. CINTO VERDAGUER · JOSEP RODOREDA

 
 

La Patrona

La Verge de Montserrat va ser declarada santa patrona de Catalunya pel papa Lleó XIII. No se sap gens sobre origen de l'estàtua, encara que conta la llegenda que uns pastors estaven pastorant les seves ovelles prop de Montserrat i van descobrir la imatge de fusta en una cova, enmig d'una misteriosa resplendor i cants angelicals. Per ordre del bisbe de dur-la a la catedral, va començar la processó, però no va arribar a la seva destinació, ja que l'estàtua es va començar a posar increïblement pesada i difícil de manejar. Llavors va ser dipositada en una ermita propera, i va romandre allí fins que es va construir el monestir benedictí d'avui dia. Aquesta llegenda no s'ha pogut confirmar. També es creu que els primers monjos del lloc van aconseguir una estàtua que anés d'acord amb l'església romànica original. Es creu que aquesta estàtua és la mateixa que ara es venera i que va ser posada prop del retaule o contra una paret, ja que el negre de l'estàtua no està curosament distribuït.

Gairebé tota l'estàtua és daurada, excepte la cara i les mans de la Verge, i la cara, les mans i els peus del Nen. Aquestes parts tenen un color entre negre i castany. A diferència de moltes estàtues antigues que són negres, a causa de la naturalesa de la fusta o a l'efecte de la pintura original, el color fosc de la Verge de Montserrat se li atribueix al fum d'innombrables veles i llums que durant segles s'han encès davant la imatge dia i nit. Amb el transcurs del temps el fum s'ha anat introduint en la figura, ennegrint-la gradualment. En virtut d'aquesta coloració, la Verge està catalogada entre les Verges Negres.

Talla romànica

L'estàtua està sentada i amida 95 cm., un poc més de tres peus d'altura. D'acord amb l'estil romànic, la figura és prima, de cara allargada i delicada expressió. Una corona descansa sobre el cap de la Verge i una altra adorna el cap del Nen Jesús, que està sentat en les seves cames. Té un coixí que li serveix de banqueta o tamboret per als peus i ella està sentada en una banqueta de potes grans, amb adorns en forma de con.

El vestit consisteix en una túnica i un mantell de disseny daurat i senzill. El cap de la Verge la cobreix un vel que va sota la corona i cau lleugerament sobre els muscles. Aquest vel també és daurat, però ho realcen dissenys geomètrics d'estrelles, quadrats i ratlles, accentuades amb ombres tènues. La mà dreta de la Verge sosté una esfera, mentre l'esquerra s'estén cap a avant amb un gest graciós. El Nen Jesús està vestit de manera similar, pel seu lloc, amb excepció del vel. Té la mà dreta aixecada, donant la benedicció, i l'esquerra sosté un objecte descrit com un con de pi. L'estàtua està situada a la part alta de la paret d'una alcova que queda darrere de l'altar principal. Directament darrere d'aquesta alcova i de l'estàtua es troba una cambra gran, amb el nom de Cambril de la Verge. Aquest Cambril pot acomodar a un grup gran de persones, i des d'aquí es pot resar al costat del tron de la Senyora de Montserrat. A aquesta cambra s'arriba pujant una monumental escala de marbre, decorada amb metalls lluents i mosaics.

Necrologia del Monestir de Montserrat

En el segle IX ja existien quatre capelles, de les quals només es conserva una, i és probable que fossin habitades per ermitans. L'Abat Oliba va fundar en l'any 1025 el monestir benedictí de Montserrat dependent del monestir de Ripoll. En el segle XII va ser erigida una nova església romànica i l'actual imatge de la Verge. En el 1223 es va formar la primera Escolania de cant de veus blanques, la primera a Europa. Passats dos-cents anys, el monestir es va convertir en una Abadia independent. En 1493 Bernat Boil, antic ermità de Montserrat, va acompanyar a Cristòfor Colom a Amèrica, i va anomenar Montserrat a una de les illes de les Antilles. Així es va iniciar l'expansió del culte a la mare de Montserrat. En el 1500 San Ignasi de Loiola va anar en peregrinació i a la fi de segle l'església va ser consagrada. En 1811, a la Guerra del francès, Napoleó va arrasar el monestir, que va perdre totes les seves propietats i la seva arquitectònica. Només dues dècades després els monjos van tornar, i sota la guia de l'Abat Muntades es va iniciar la reconstrucció definitiva. A principis del segle XX, la Moreneta va ser proclamada patrona de Catalunya. Entre 1936 i 1939 a conseqüència de la Guerra Civil; els monjos van haver d'abandonar el monestir. Acabada la guerra es va iniciar la recuperació de Montserrat i es va posar la primera pedra de la nova façana. En 1970, el monestir va ser ocupat per 300 intel·lectuals, que van reclamar a la dictadura de Francisco Franco els drets humans, i durant dos dies va ser assetjat per la policia i la guàrdia civil. El 7 de novembre de 1982, en ocasió del Centenari de la coronació de la Mare de Déu i la seva proclamació com patrona de Catalunya, el Papa Joan Pau II va visitar Montserrat El 18 d'agost del següent any, un greu incendi forestal va devastar gran part de la muntanya. En 1987 el govern de la Generalitat va declarar la muntanya de Montserrat parc natural i en 1988 va iniciar la restauració de la Basílica. Entre 1997 i 1998 es va celebrar el 50º aniversari de l'entronització de la Mare de Déu de Montserrat.

Entre els sants, algun ja nomenat anteriorment, que van visitar el lloc venerat es troben St. Pere Nolasc, St. Raimón de Penyafort, St. Vicenç Ferrer, St. Francesc de Borja, St. Lluís Gonzaga, St. Josep de Calasanz, St. Antoni Maria Claret i St. Ignasi de Loiola, que, sent encara cavaller, es va confessar amb un dels monjos i va passar una nit orant davant la imatge de la Verge. A unes quants quilometres queda Manresa, un santuari de peregrinació per a la Companyia de Jesús, l'ordre Jesuïta fundada per Sant Ignasi, doncs tanca la cova on el Sant es va retirar del món i va escriure els seus Exercicis Espirituals.

Virolai

Virolai és un gènere poètico-musical format per refrany i estrofes, les quals en general són constituïdes per dos peus, susceptibles de dividir-se en dos o més versos cadascun. Aquesta mena de composició poètica va força associada a Montserrat pel fet que el popular cant a la Mare de Déu de Montserrat escrit per Verdaguer, encara que de manera força lliure, va ser concebut com a virolai.
L’himne a la Mare de Deú de Montserrat va ser publicat al Programa del certamen artístic-musical celebrador en les festes del milenari de Montserrat, signat per Verdaguer a Barcelona el 20 de febrer de 1880. En aquest mateix programa s’oferia un premi d’un flabiol d’or amb esmalts a la millor melodia popular que s’adaptés al text de Verdaguer. D’entre unes setanta composicions, el 25 d’abril del mateix any, en resultà guanyadora la melodia de Josep Rodoreda. El Virolai, que cada dia és cantat per l’Escolania de Montserrat, ha esdevingut un himne força popular a tot el país i ha estat un autèntic himne emblemàtic amb períodes de repressió política.

Rosa d'abril, Morena de la serra,
de Montserrat estel:
il·lumineu la catalana terra,
guieu-nos cap al Cel.

Amb serra d'or els angelets serraren
eixos turons per fer-vos un palau:
Reina del Cel que els Serafins baixaren,
deu-nos abric dins vostre mantell blau.

Alba naixent d'estrelles coronada,
Ciutat de Déu que somnià David,
a vostres peus la lluna s'és posada,
el sol sos raigs vos dóna per vestit.

Dels catalans sempre sereu Princesa,
dels espanyols Estrella d'Orient,
sigueu pels bons pilar de fortalesa,
pels pecadors el port de salvament.

fragment melodia

 

Mn Jacint Verdaguer

Nascut a Folgueroles el 1845, fill d'uns pagesos modestos, entrà al seminari de Vic, l'any 1855 i el 1865 guanyà el seus primers premis als jocs florals. Ordenat prevere el 1870, fou destinat a la parròquia rural de Vinyoles d'Orís, on compongué un gran nombre de poemes de to popular i d'apologètica religiosa i on, sobretot, treballà en la seva obra L'Atlàntida . Per raons de salut, el 1874 es traslladà a Barcelona i entrà com a capellà a la Companyia Transatlàntica , amb la qual féu nou vegades la travessia d'Amèrica i recuperà del tot la salut. El període comprès entre els anys 1877 i 1893 fou el més fecund i brillant de la seva creació literària. Els anys següents foren marcats per una sèrie de problemes i malentesos amb el seu protector, el marquès de Comillas i amb les autoritats eclesiàstiques de Barcelona i Vic. Els anys que passà al santuari de la Gleva esdevingueren per a ell un exercici ascètic que recull en unsversos desolats i dramàtics reunits en les Flors del Calvari . L'autor de Pàtria, Montserrat, Jovenívoles, Al cel, Eucaristia , ..., va morir a Vallvidrera, l'any 1902.


Josep Rodoreda

Nascut a Barcelona el 1851. Començà els estudis a l´Escolania de Nostra Senyora del Remei a Barcelona amb Nicolau Manent el qual li ensenyà el solfeig, el piano, l´harmonia i la composició. Del 1875 fins al 1883 va ser professor de solfeig i piano al conservatori del Liceu. Mestre director de la Societat Coral Euterpe del 1876 fins al 1886. El 1878 fou nomenat membre numerari de la Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona. El 1886 fou nomenat director de les acabades de crear Banda Municipal i de l'Escola Municipal de Barcelona. El 1896 marxà a Sant Sebastià per posar-se al front de la banda Municipal d'aquella ciutat. Cap al 1910 es traslladà a Buenos Aires per dirigir l´acadèmia de música que havia fundat Joan Goula i s'hi dedicà a l'ensenyament fins la seva mort el 1922.
Compositor molt prolífic, va escriure mes de quatre-centes obres de diferents gèneres. La més coneguda és el Virolai a la Verge de Montserrat .

 
Coneguem el país: Catalunya ....................................................................................................................