L’evolució de l’atur al municipi entre 2005 i 2012

De fet, des de fa un parell d’anys, Sant Pere de Ribes ja se situa per sota de Cubelles i el diferencial amb la localitat de la Tèrmica s’accentua tot i que també va a la baixa. Tot i que els preus són encara superiors al nostre municipi, la caiguda de Vilanova és la més marcada en auqests moments. Sitges es manté amb un diferencial altíssim amb relació a la resta de municipis del Garraf tot i que la tendència també és a la baixa, encara que no tan accentuada com a les altres localitats.

El gràfic següent ens mostra l’evolució dels preus des de 2007 ençà a Ribes (vermell), Cubelles (blau), Vilanova (lila) i Sitges (verd). Les dades són del portal especialitzat Idealista.com.

La iniciativa és lloable i marca camí. Cal anar trenta anys enrere per trobar mostres de coresponsabilitat en qualsevol activitat cultural: organitzar un acte públic (una actuació musical, una obra de teatre, etc.) suposava sempre recaptar: en forma d’entrades, en forma de sorteig, en qualsevol altra forma. Les entitats i els col·lectius locals tenien un ric repertori de recursos recaptatoris per coresponsabilitzar les persones que participaven en les seves iniciatives.

Amb l’orgasme col·lectiu del progrés i la prosperitat (un orgasme sospitosament perllongat en el temps), aquesta actitud recaptatòria va reduir-se notablement. Ridiculitzada com una nosa obscena o quasi delictiva, topava de ple amb el tarannà paternalista d’una administració que s’ensenyoria de tot per la via del finançament, desactivant el resorts bàsics de la independència de la societat civil. I el més greu: sovint eren els mateixos promotors de les activitats els que esperaven amorrar-se àvidament la mamella pública encara que això suposés tancar els ulls a la realitat de les coses. En aquell temps es feien sortejos, sí. De pisos.

És l’hora de la veritat i tornem a les iniciatives humils però efectives. Això sí: amb dificultats afegides i havent de netejar l’estigma que suposa haver “de demanar” després de tants anys de xuclar.

Les rifes, les tómboles, la venda de gadgets i noves tendències com el micromecenatge i d’altres que ni tan sols imaginem ens permetran mica en mica, redescobrir la força real (no pas inflada artificiosament) de la sòlida societat civil ribetana. Mestressa dels seus propis recursos, ben segur que no tornarà a ser mesella ni acomodatícia.

Les butlletes, que costen 1 euro cadascuna, es vendran durant els propers dies i el número premiat serà el que coincideixi amb la combinació guanyadora de l’ONCE del dia de Sant Pau. Els organitzadors expliquen que el lot inclou, entre d’altres coses, menús gratuïts per a dues persones, sessions de bellesa i massatge, licors, embotits, articles de joieria i vals de compra i descompte.

En una nota informativa, les tres colles organitzadores també comenten que s’havien anat reduint les partides destinades a aquesta activitat de manera consensuada amb l’Ajuntament, però que davant la possibilitat de convertir el correfoc en bianual (alternat amb el de Sant Joan de les Roquetes) es va optar per buscar finançament alternatiu i així garantir la supervivència d’un acte amb continuïtat anual des de 1996.

Enguany el correfoc serà el 19 de gener. A les 18 h hi haurà la timbalada i després del pregó començarà l’espectacle de carrer amb la presència de les tres colles de foc ribetanes, els timbalers d’Olivella i el drac de Vilanova.