En canvi, tant Sitges com Vilanova i la Geltrú han estat objecte de menció, si atenem el material del portal de filtracions.  En el cas de Sitges, la primera referència i més important es troba en un informe de la Secretaria d’Estat americana en què es recull informació sobre el tràfic d’estupefaents a l’Estat i es recorda una incautació de droga a Aiguadolç, que va ser la més gran d’Europa de l’any 2008. La resta de referències, tot i que són circumstancials, no deixen de ser curioses: majoritàriament són autoritzacions a persones perquè puguin assistir a congressos i esdeveniments professionals.

En el cas de Vilanova, hi ha dues referències i les dues tenen relació amb el mateix fet: d’una banda, hi una demanda d’informació dels EUA a l’Estat sobre persones concretes detingudes en l’operació contra el terrorisme islàmic que va tenir lloc anys enrere. La segona és un informe sobre les operacions contra el salafisme entre les quals s’inclouen dades d’aquesta mateixa operació policial.

Es constata que una part important del material filtrat relacionat amb la comarca són dades personals, en un cas de profesionals que treballen contra el narcotràfic i en l’altre de detinguts (que desconeixem si finalment van ser o no condemnats). Tot plegat porta a qüestionar si les filtracions promogudes per Assange són bones o dolentes. En qualsevol cas, vulneren la privacitat més elemental de les persones al·ludides, ciutadans que han passat per la nostra comarca o hi han viscut.