La capital de l’Anoia s'ha convertit aquest passat cap de setmana en el centre neuràlgic de les arts escèniques per a tots els públics.

Aquesta Mostra és la fira de referència pel que fa al teatre familiar de parla catalana i està concebuda com un mercat d’espectacles al servei de companyies i programadors, esdevenint un punt de trobada del sector, una plataforma de difusió i una gran festa de les arts escèniques per al públic familiar.

Felicitats al seus programadors i a les companyies participants.

Manifest del Dia Mundial del Teatre 2013

Fa molt de temps, el poder va prendre una decisió intolerant contra els comediants en expulsar-los del país.
Actualment, actors i companyies teatrals tenen dificultats per trobar escenaris públics, teatres i espectadors, tot a causa de la crisi.
Els dirigents, per tant, ja no estan preocupats per controlar aquells que els citen amb ironia i sarcasme, ja que no hi ha lloc per als actors, ni hi ha un públic a qui adreçar-se.
Al contrari, al Renaixement, a Itàlia, els qui governaven, van haver de fer un esforç important per mantenir a ratlla els Comediants que gaudien d’abundant públic.
Se sap que el gran èxode d’actors de Commedia dell'Arte va tenir lloc al segle de la Contrarreforma, que va decretar el desmantellament de tots els espais teatrals, especialment a Roma, on van ser acusats d’ofendre la ciutat santa. El Papa Inocent XII, sota pressió d’insistents requeriments de l’ala més conservadora de la burgesia i dels màxims exponents del clero, va ordenar el 1697 l’eliminació del Teatro Tordinona que, segons els moralistes, havia acollit el major nombre de representacions obscenes.
A l’època de la Contrareforma, el cardenal Carlo Borromeo, del nord d’Itàlia, es va consagrar a la redempció dels 'fills milanesos', tot establint una clara distinció entre l’art, com a la màxima expressió d’educació espiritual, i el teatre, la manifestació d’allò profà i vanitós. En una carta adreçada als seus col·laboradors, que cito de memòria, s’expressa més o menys així: "Els qui estem resolts a eradicar les males herbes, hem fet els possibles pre cremar textos que contenen discursos infames, per extirpar-los de la memòria dels homes, i alhora perseguir a tots aquells que difonen aquells textos impresos. Evidentement, malgrat tot, mentre dormíem, el diable va maquinar amb renovada astúcia. Fins a quin punt és més penetrant en l’ànima el que els ulls poden veure que el que poden llegir dels llibres d’aquell gènere! Fins a quin punt més devastadora per a les ments dels adolescents i nens és la paraula parlada i el gest adient, que una paraula morta impresa en un llibre! Per tant és urgent treure les gents de teatre de les nostres ciutats, com ho fem amb les ànimes indesitjables."
Per tant l’única solució a la crisi es basa en l’esperança que s’organitzi una gran caça de bruixes contra nosaltres i especialment contra la gent jove que desitja aprendre l’art del teatre. Una nova diàspora de Comediants que, des de tal imposició, sens dubte provocarà beneficis inimaginables per al bé d’una nova representació.