Construïda entre 1902 i 1910, l’església nova és una mostra romàntica de modernisme revival que recull elements del gòtic i de l’arquitectura colonial pròpia de Cuba i Mèxic sense rebutjar un sincretisme estilístic que troba la seva màxima expressió en els campanars i la cúpula. Les obres van ser dirigides pel patrici que les va sufragar, Francesc Marcer i Oliver, de can Coll. Marcer provenia d’una família d’americanos. La inauguració va tenir lloc el dia 4 de setembre de 1910.