El ball de bastons és el més popular dels balls del seguici popular de Sant Pere de Ribes, amb 16 colles i prop de 200 balladors. La seva presència a les festes de Sant Pau (25 de gener) i Sant Pere (29 de juny) apareix documentada al segle XIX junt amb el ball de gitanes i diversos balls parlats. Al llarg del segle XX el ball de bastons surt cada any amb les excepcions de 1937 i 1938. La resta del seguici festiu del poble (diables, drac, gegants, cercolets, panderetes, panderos, cascavells, cintes...) s'ha afegit progressivament a les celebracions.

          El ball de bastons de Ribes és format per 8, 12 o 16 balladors, estructurats en quadres, que interpreten les danses anomenades "El Plegafems", "La Boja", "Les Creus", "El Passar-i-rebatre" i "El dalt-i-baix". D'aquestes, "El Plegafems" és una pavana que es balla amb la mateixa música des de fa un centenar d'anys. Les músiques de les altres danses han anat canviant, però no les coreografies. Avui dia el ball de bastons de Ribes s'acompanya de gralles tot i que a cavall dels segles XIX i XX s'acompanyava de flabiol. Esporàdicament s'havia ballat amb acompanyament de violí.

          Els bastons tenen l'origen en els radis de carro, són vermells i voluminosos i s'asseguren a la mà amb veta vermella i blava. Els cops són pausats i enèrgics. La indumentària és de camisa blanca amb mocador creuat, faldilla vermella amb viu blanc, calçotet blanc amb veta vermella i blava, camall vermell amb picarolins i espardenya de veta vermella i blava. El viu de la faldilla dels abanderats és groc. Alguns anys s’havia portat barretina i, en ocasions especials, barrets florejats.

          Des del segle XIX, en la vigília de la festa, el ball surt a la tarda per les masies i al vespre pels carrers del poble. El dia de la festa surt a la matinal, a l'anada a ofici (que per Sant Pau se celebra en una ermita) i a la sortida d'ofici, de tornada a l'Ajuntament. D'uns anys ençà, per Sant Pere, també surten a mitjanit de la vigília. La canalla també surt al migdia de la vigília. La colla d'Albert Roig va néixer en 1967 amb el nom de "petits bastoners ribetans" i des d'aleshores ha participat sense interrupció en totes les festes. Actualment és la colla veterana i  incorpora balladors de colles més antigues i més noves.

      Del ball de bastons hi ha qui diu que és una dansa precristiana de caràcter agrícola i que va prendre caràcter bèl.lic en temps hel.lènics mentre d´altres afirmen que és una simple imitació dels enfrontaments armats que s´ha anat escampant. És un ball estès arreu de la península i d´Europa. En determinades celebracions està integrat en una representació unitària on els diversos balls (cercolets, etc.) prenen un sentit.
       

          "Passada la festa major, quan al col.legi, a dos quarts d´onze, sortíem al pati, tots els nens ja teníem preparats els bastons si d´aquelles branques de plataner en podíem dir bastons, fins que el cop de xiulet ens deia que havíem de tornar a a classe, quedaven dins de nosaltres i en l´aire d´aquellpati les tonades del passar i rebatre, de les creus, de la boja..."
    Jordi Mestre i Escofet, programa de la 7ª trobada nacional de bastoners de Catalunya, Ribes, 1982.
          "Amb les corresponents variants i denominacions la difusió del ball de bastons s´estén per tota Espanya i aquí en el nostre poble és el lloc on es conserva la tradició més pura."
    Josep Ma. Ramos. Programa Sant Pau 1974