Al segle passat, els grallers (que s´havien escampat sobretot a rossec dels castells) solien ser pagesos que així es treien un sobresou. Les formacions eren de 2 o tres grallers i tibmbaler. No sempre eren grallers els músics que acompanyaven els balls, en això es feia el que es podia.

          A Ribes, abans de la guerra, hi ha testimonis de la presència de diverses colles. Després de la guerra, van continuar venint colles d´arreu del Penedès entre les quals cal comptar els Felius, introductors ja abans del conflicte de diverses músiques d´arreu (com l´anomenada "Boja de Ribes" i d´altres) a les danses del ball de bastons de Ribes. Mica en mica van començar a agafar pes les persones formades a Sitges al volttant de l´escola de Grallers de Samuel Barrachina, entre aquests durant molts anys va haver-hi la presència dels "Guillermos" formació sitgetana però amb dues persones nascudes a Ribes: Guillermo Alemany (de can Malura) i Joan Muntaner (Pinzell) que eren músics habituals a les festes de Ribes dels any 50 . Una altra fornada de grallers que va irrompre als anys 60 van ser músics que interpretaven música popular a part de tocar en orquestres, entre aquests destaca el compositor Manel Rius i Ramos, autor de peces tanconegudes com "El gener" o "El febrer". Als 70 hi ha una renovació del panorama grallers amb nova filosofia sobretot de la mà de persones com Xavier Orriols i Blai Fontanals, colles de Sitges tenen gran presència a les nostres festesfins que a l´estiu de 1979 neix la primera colla de "Grallers de Ribes" que eren Blas Coscollar, Toni Mataró, Pere Garriga, Pedro Sánchez i Manel Botella. A partir d´aquí colles de "Grallers de Ribes" es van consolidant, sobretot al voltant de persones com Josep Mata que lideren l´ensenyament de gralles a l´escola d´art i, després, al Ger on també hi té un paper important Francesc Xavier Rovira. L´any 1998 neix el Taller d´Instruments Populars dels Xulius.