Web dels XuliusÍndexPlafó anterior
Coneguem el nostre terme i les masies. Excursions per Ribes i pel masssís del Garraf.  Els Xulius,  1998

Itinerari 5

Itinerari de masies: el Racó, can Peret Coll, mas d’en Bosc, can Girona, castell de Miralpeix, ermita de la Mare de Déu de Gràcia, masia de la Mata, el Carç, can Coll.
Horari: Unes 3 hores.

Sortim de la plaça de l’Església pel carrer de l´Onze de Setembre, que és el de davant de l’Església. El seguirem fins al final per enllaçar amb el carrer de la Sagrada Família, el qual seguirem cap a l’esquerra fins al creuament de la carretera de Sitges.
Hem de continuar la carretera per la dreta. La deixem per entrar a la benzinera, on seguirem el carrer de la dreta que baixa. Passem pel davant de la masia del Racó de les Vaques, que ens queda a la dreta. És una masia moderna de planta baixa i de ramaderia. A Ribes és famosa per la llet del Racó i actualment toca el nucli urbà. Al cap d’uns metres tenim l’entrada de la masia de can Peret Coll. Aquesta hisenda és, actualment, una jardineria amb el nom de Gonflor.
El carrer que seguim es torna un camí poc fressat. Creuem la riera i passem per sota el pont de l’entrada a la urbanització de can Macià, nom de la masia que fou enderrocada per a la construcció de carrers.
Seguim el camí paral·lel a la riera a l’esquerra amb la gran masia de can Quadres de la Timba, documentada des del S.XIV. Ara és un conjunt de diverses edificacions prop de l’aiguabarreig de la riera de Jafre amb la de Ribes i la carretera de Sitges.
Creuem la riera amb un camí més ample. Tornem a creuar la riera. El camí ens portarà al pont de l’autopista.
Passem per sota el pont, seguim el camí paral·lel a la riera que ens queda a l’esquerra amb pins i garrofers a la dreta del camí.
Creuament de camins. Seguim recte amb una masia davant nostre. És el mas d’en Bosc, molt antiga, amb el típic aixoll de porcs. Pertany a la hisenda de can Burguera i actualment és abandonada. A la dreta hi ha el pont que ens portarà, més tard, a la masia de can Coll.
Continuem endavant en la direcció que portàvem amb la riera a l’esquerra. Creuem la riera amb el camp d’avions teledirigits (al costat de l´Autòdrom) a l’esquerra. Seguim el camí, amb la riera a la dreta i l’Autòdrom a l’esquerra.
Tornem a creuar la riera i la seguim paral·lelament al seu curs. Creuament de camins. Seguirem cap a l’esquerra que baixa per anar a trobar la riera, que seguirem per la dreta, amb el camí molt pedregós i amb molta pudor de la depuradora que ens queda sobre nostre a l’esquerra.
El camí surt de la riera, cap al costat dret, amb pins i garrofers a la dreta. La riera ens queda a l’esquerra, seguim recte.
Trobem una bifurcació. Davant nostre hi ha les cases de la urbanització de Rocamar. A l’esquerra, l’entrada a l’antiga pista de cotxes amb les velles tribunes; és el lloc d’entrada a l’antic Autòdrom, amb la masia del mateix nom, envoltada d’uns pins molt grossos.
Seguim el camí de la dreta que puja per anar a creuar la carretera de Sitges a Vilanova i la Geltrú. Creuem la carretera per anar a passar pel peu de la gran masia de can Girona, lloc on entrem al terme de Sitges, en una zona que antigament era de Ribes (partida de Miralpeix).
En arribar al davant de la masia, hem de seguir el camí herbós de la dreta, passant entremig d’unes parets fondes. Aquí hem d´anar amb compte ja que hem d’abandonar el camí a uns trenta metres de la masia, per continuar per un sender a l’esquerra i enfilar-nos per uns rocallisos amb forta pendent, entremig de bosc. Cal anar amb compte a no relliscar. 
Arribem al capdamunt de la forta pujada, el sender comença a planejar per la carena, amb algunes clarianes amb mar i panoràmiques de Sitges a l’esquerra.
Castell de Miralpeix, punt alt de la caminada a 109m. Trobem referències al 1057, quan el bisbe Guislabert donà a Arnau d’Arvolí, la deshabitada torre de Miralpeix, per tal de refer-la i provar-la. El castell fou destruït al 1190 (en lluites internes entre els senyors feudals). Encara es poden veure part de les ruïnes.
Des d’aquest punt tenim una magnífica panoràmica de la costa de Sitges i el terme de Ribes, amb el massís del Garraf i, si tenim dia clar, es pot veure Ribes amb les muntanyes de Montserrat al fons.
Hem de seguir en la direcció que portàvem, baixant entre pins. Sortim a una clariana i seguim el camí que puja a l’antic far de costa, actualment abandonat.
Passem pel costat de l’edifici, amb una bona panoràmica. A l’acabament de la paret deixem el sender per arriar-nos cap a l’esquerra on sortirem a l’ermita de la Mare de Déu de Gràcia: petit edifici d’una coberta a dues aigües, absis rodó, porta adovellada i gran, ull de bou a la façana de ponent, se suposa del S.XII. Els interessats exvots que hi havia es van perdre al 1936, en ésser profanada. Lloc on també podem veure la masia de Miralpeix amb torres de defensa quadrades de construcció posterior, actualment enrunada.
Tornarem enrere per continuar seguint el sender, que baixa entre pedres i pins, sempre per la carena.
Sortim a una esplanada amb un fondo de vinyes a la dreta. Creuament de camins, seguim rectes pel camí de més a la dreta que puja entre pins i una mica pedregós amb abocadors incontrolats.
Sortim a un gran dipòsit d’aigua de la urbanització Els Cards, lloc on tornem a entrar al terme de Ribes. Seguim el carrer de la dreta planejant. Uns metres més endavant fa un revolt a l’esquerra, que baixa.
Arribem al capdavall de la baixada amb una esplanada amb entrada de carrers. Seguim el segon carrer de la dreta que baixa entre cases. Després d’un revolt molt tancat podem veure la carretera al fons i la masia de la Mata. Aquesta masia, fa dos segles era anomenada Corral Nou. Canvià de nom i se’n digué Mas de la Mata perquè la masia tenia, i encara té, un xup que recollia les aigües pluvials per regar i prop del xup hi ha una mata que va créixer tant que l’arbust es convertí en un veritable arbre. Va ser el poble de Ribes que va canviar el nom de Corral Nou pel del Mas de la Mata.
Passem pel davant del restaurant de la urbanització fins a la carretera. Seguim la carretera per l’esquerra (cal anar amb compte amb els cotxes). Uns metres més endavant deixem la carretera i la creuem per seguir un camí que hi ha a la dreta que baixa paral·lel a la tanca de la dreta i al fons l’autopista. Arribem al davant de l’autopista. Seguim el camí de la dreta amb una vinya a la l’esquerra i tornem a trobar la tanca del mas de la Mata. El camí planeja tot deixant les entrades de camins a la dreta.
El camí fa uns revolts tot baixant cap al pont de l’autopista. Creuem el pont per sota i seguim la pista de la dreta paral·lels a l’autopista.
Deixem la pista per seguir el camí de l’esquerra en direcció a la caseta d’un transformador. Més endavant podem veure la masia del Carç, lloc on ens dirigim. Aquesta masia té una capella dedicada a sant Jaume. Esmentada al 1286 i en la carta de poblament de Puigmoltó al 1333. Té una torre quadrada de defensa i hem de dir que el caseriu és format per un conjunt d’edificacions d’unes masoveries que tenen el nom de can Vidaló, can Sebastià i can Virolat.
Passem pel davant la masia can Vidaló per seguir el camí de la dreta tot planejant entre vinyes i camps amb marges als dos costats. Creuament de camins, seguim el de l’esquerra planejant. Trobem una caseta d’un pou d’aigua a la dreta amb una gran esplanada de vinyes.
Després de travessar l’esplanada, el camí comença a pujar entremig de pins per anar a trobar la gran masia de can Coll. Aquesta casa es remunta a l’època en què l’indret on es troba la masia era un lloc de concentració de pastors. A partir del S.XVIII es va convertir en una finca agrícola.
Passem pel davant de la gran masia, seguim el camí asfaltat que baixa amb forta pendent. Creuem la riera pel pont de can Coll amb la seva gran arcada i els seus contraforts als dos costats. Aquest pont va ser construït simultàniament a l'església de Ribes. S'explica que els paletes dedicaven els mesos d´estiu al pont i els d´hivern a l´església, que també va ser sufragada pel propietari d´aquesta finca.
Entrem al poble, creuant la carretera de Vilanova o de Puigmoltó. Seguim recte pel carrer fins a la plaça de l’església. En aquest punt finalitzem la caminada.
 

dibuix de Josep M. Cuadras
La Mare de Déu de Gràcia 
 



Coneguem el nostre terme i les masies. Excursions per Ribes i pel massís del Garraf.  Els Xulius,  1998
Web dels XuliusÍndexPlafó anteriorCapçalera