Goigs, festa, devoció
Les nostres festes majors són dies d´alegria i de gresca, de fer tecs amb la família, de ballar i de riure amb els amics.
També són dies de vivència de comunitat: hi ha moments esperats, solemnes i profundament emotius en què hi ha persones que se senten molt del seu poble i ho celebren.
Els balls populars i els actes tradicionals esdevenen sovint símbols de la comunitat que viu la seva celebració més gran, és a dir, major.
I, és clar, també són dies de devoció. 
Les nostres festes, sovint d´origen remot i incert, són també el memorial d´un sant o una santa: d´un patró o d´una patrona a qui la comunitat s´encomana per demanar protecció.
Justament per això, l´acte central de les festes majors dels pobles és la missa, el solemníssim ofici de festa major o altres actes litúrgics que prenen una dimensió especial.
La frontera entre aquestes celebracions litúrgiques i la festa del carrer és el moment dels goigs, el moment de la religiositat popular.
 

Baixada de Sant Pau. Dibuix de Manel Font. 
Les autoritats amb el poble i els balls populars, en comitiva, entren a ofici. A l´acabament de la celebració litúrgica es cantaran els goigs.

.