Web dels XuliusÍndexPlafó anteriorPlafó següent
Els goigs, entre la devoció i la festa.  Els Xulius,  1998
Introducció


 
 

Goigs, festa, devoció
Les nostres festes majors són dies d´alegria i de gresca, de fer tecs amb la família, de ballar i de riure amb els amics.
També són dies de vivència de comunitat: hi ha moments esperats, solemnes i profundament emotius en què hi ha persones que se senten molt del seu poble i ho celebren.
Els balls populars i els actes tradicionals esdevenen sovint símbols de la comunitat que viu la seva celebració més gran, és a dir, major.
I, és clar, també són dies de devoció. 
Les nostres festes, sovint d´origen remot i incert, són també el memorial d´un sant o una santa: d´un patró o d´una patrona a qui la comunitat s´encomana per demanar protecció.
Justament per això, l´acte central de les festes majors dels pobles és la missa, el solemníssim ofici de festa major o altres actes litúrgics que prenen una dimensió especial.
La frontera entre aquestes celebracions litúrgiques i la festa del carrer és el moment dels goigs, el moment de la religiositat popular.
 

dibuix de Manel Font
Baixada de Sant Pau. Dibuix de Manel Font. 
Les autoritats amb el poble i els balls populars, en comitiva, entren a ofici. A l´acabament de la celebració litúrgica es cantaran els goigs.


 



Els goigs, entre la devoció i la festa.  Els Xulius,  1998
Web dels XuliusÍndexPlafó anteriorPlafó següentCapçalera