Els primers goigs a la Mare de Déu 
Cantar els goigs -les alegries- de la Mare de Déu era una pràctica habitual en la poesia medieval. Per fer-ho, s´utilitzaven formes molt diverses. En el cas de la literatura catalana, la llengua provençal era la pròpia d´aquestes composicions i se´n troben exemples entre els segles XIII i XIV. 
Ja al segle XV, en el moment en què apareixien les primeres composicions poètiques en català, cantar els goigs de la Mare de Déu es feia, sovint, utilitzant l´estrofa de la dansa. A més, quan es cantaven aquests goigs ja no es cantaven només alegries, també es cantaven les penes -que al rosari són anomenades misteris de dolor- i les glòries -és a dir, tot allò que li va ocórrer un cop el seu Fill va ressuscitar-. Havia nascut un gènere literari i musical que amb el temps es va fer molt popular: els goigs. 

  
Goigs a llaor de Maria Auxiliadora, patrona de la Quadra del Cortei, venerada a la capella de la Torre del Veguer (Terme de Ribes).   
La devoció mariana, que es troba a l´origen dels goigs, també és present en diverses formes en els goigs ubicats a Sant Pere de Ribes. 

.