L´extensió a altres devocions 
Al segle XV mateix, ja es troben goigs que no van adreçats a la mare de Déu. Els primers d´aquest tipus són uns que s´adreçaven a Sant Cosme i Sant Damià, editats a València.  
En poc temps, cada sant, cada marededéu, fins i tot cada imatge del sant que hi havia a cada comunitat podia ser objecte d´uns goigs.  
Així, quan es volia popularitzar una devoció, no era estrany d´encarregar uns goigs perquè fer-ho semblava tota una garantia que aquella devoció arrelés. 
 

  
Goigs als gloriosos sants màrtirs Justino, Llúcio, Pròspero i Faustina, venerats per patrons a la Parròquia de Sant Pere de Ribes, bisbat de Barcelona. Edició facsímil impresa per Ricard Vives i Sabater en motiu de l´exposició organitzada pel Centre Social Ribetà per Sant Pere de 1982. 
Aquests goigs, situats originàriament al s. XVII, pretenien promoure la devoció envers unes relíquies que, amb el temps, s´ha vist que no han fet fortuna.    
 

.