La popularització del gènere 
A partir del s. XVII els goigs comencen a imprimir-se tal com els coneixem avui: amb una imatge del sant. És un moment en què poca gent sap llegir, però la possibilitat de tenir l´estampa amb el patró penjada a la paret de casa fa que aquests fulls s´escampin per totes les llars. D´aquí que, durant molt de temps, fos habitual que a part de la imatge que hi pot haver entre la lletra, hi hagués una imatge gran impresa al costat. 
El fenomen, a més, sovint pren un caire gremial: cada col.lectiu professional s´empesca uns goigs al seu patró. El nombre i la varietat de goigs augmenta ràpidament. Així mateix, confraries existents a gairebé totes les localitats també adreçaven goigs a llurs protectors. 
A l´acabament del segle XIX, la popularitat del gènere és tan gran que comencen a fer-se goigs profans, és a dir, dedicats a persones que no són santes i escrits amb to festiu o irònic. És el cas dels "Goigs a Sant Taló" escrits per mossèn Jacint Verdaguer o dels "Goigs a Santiago Rusiñol, patró dels sitgetans", que es compten entre els més cèlebres. 
Un altre factor que els ha popularitzat ha estat, evidentment, el col.leccionisme. De fet, molts goigs editats últimament ja no ho han estat com a eina votiva sinó com a document de col.lecció. 
   

Goigs de Nostra Dona del Roser que es canten a la Parròquia de Sant Pere de Ribes, bisbat de Barcelona. Edició de l´any 1926 en record de la confraria del Roser, ubicada a l´església parroquial de Ribes des de 1524. Impremta Oliva de Vilanova i la Geltrú.  
S´hi pot apreciar una de les causes de la popularització del gènere: l´estampa amb la imatge de la marededéu que, en aquest cas, ocupa tot un full. També s´hi pot apreciar una de les conseqüències: el col.leccionisme ja que és una edició amb aquesta finalitat ben present.     
 

.