El localisme en els goigs 
Generalment, els goigs canten les virtuts d´un sant o d´una santa i no d´una representació concreta d´aquest sant o santa.  
Sovint, però, els goigs estan vinculats a una imatge que es troba en determinada capella, en determinada església... Aquesta imatge és sentida com a pròpia per la comunitat que li canta i que demana protecció.  
A vegades els goigs són idèntics a molts pobles quan s´adrecen a un mateix sant, però ben poques vegades hi falta una referència al poble que lloa el seu patró o que sol.licita favors de la seva advocada. 
Si una devoció, a més, passa d´un poble a un altre no és estrany que es mantinguin els goigs idèntics i es canviï el nom de la comunitat. 
El localisme dels goigs sol extremar-se quan l´autor dels goigs és algun literat local que els escriu pensant en la seva comunitat.  
Moltes vegades els goigs són, com les figures del bestiari popular, elements emblemàtics de la vivència comunitària. 
Potser per això, els goigs de procedència urbana, on les devocions són múltiples i sovint vinculades a gremis, col.lectius diversos, etc., no solen tenir aquesta característica entre les més marcades. 
 
   

Goigs en alabança de Nostra Senyora de Gràcia,  que se venera en la sua ermita de Miralpeix, parròquia de Ribes. Impremta de l´Eco de Sitges, anteriors a 1917 i Goigs en alabança de Nostra Senyora de Gràcia, que se venera en la sua ermita de Miralpeix, parròquia de Sitges. Impremta de l´Eco de sitges, posteriors a 1917. 
Miralpeix, zona de gran interès ecològic i cultural, té al capdamunt l´ermita de la Mare de Déu de Gràcia. Aquesta ermita, que havia estat de Ribes, després de segles de controvèrsies va passar a Sitges i tan seva se la sentien els ribetans com, després, els sitgetans tal com es pot comprovar en aquests goigs. 
 
 

.