Web dels XuliusÍndexPlafó anteriorPlafó següent 
Els goigs, entre la devoció i la festa.  Els Xulius,  1998 
Part III: els goigs entre la literatura i la música 


 
 

La dansa provençal: un gènere popular 
Les estrofes dels goigs són les estrofes de la dansa provençal. La dansa provençal era un dels molts gèneres practicats pels trobadors. Com la balada (o sigui, ballada) era un gènere que el joglar podia cantar i la gent que el sentia podia ballar. Era, doncs, un gènere festiu que ben aviat va arrelar i es va fer popular. 
Aquest tipus de composició popular es va unir a un tema que també era popular: els goigs de la Mare de Déu. Aquesta unió va fer fortuna i es va convertir en el gènere dels goigs. 
I pel que sembla, en alguns llocs es va continuar ballant al so de la dansa tot i que el tema era religiós. Això no era pas gens estrany: en molts pobles encara es balla tot explicant fets religiosos. I si no, fixeu-vos en les moixigangues. 

DANSA
Ma/ se/nyo/ra/ m´ha/ dei/xat,
que era el bé que tan volia
cridaré com un orat:
malhaja qui en dones fia!
Per les places i cantons
a veus altes cridaré
que al qui no les voldrà bé
daran més satisfaccions;
i puix veig que s´ha donat
a qui cert no la volia
cridaré com un orat:
mal haja qui en dones fia!
 

Una dansa tardana i escrita en català integrada al cançoner Flor d´enamorats, editat per Joan Timoneda al s. XVI.  
El tema no té res a veure amb els goigs, però l´estrofisme és el mateix ja que, justament, la dansa va donar estrofa als goigs. 
 

 
  



Els goigs, entre la devoció i la festa.  Els Xulius,  1998 
Web dels XuliusÍndexPlafó anteriorPlafó següent Capçalera