La forma poètica dels goigs 
Els goigs tal com els entenem avui comencen amb una quarteta d´obertura i una altra de tancament, cadascuna amb dos versos que rimen amb la rescobla. La rescobla són els dos versos repetits que tanquen totes les estrofes. 
Entre aquestes dues quartetes hi ha un nombre d´estrofes que, generalment, és al voltant de set (el nombre de goigs que s´atribuïen en principi a la Mare de Déu: els septem gaudia). 
Cada estrofa està formada per vuit versos que es reparteixen entre els quatre inicials, els dos que formen la tornada (és a dir, que tornen a la rima del refrany o rescobla) i els dos del refrany o rescobla que es repeteixen cada vegada. 
La rima sol ser consonant (és a dir, rimen vocals i consonants a partir de l´última síl.laba tònica), però no sempre. De vegades els versos rimen tots ells, però sovint només ho fan els versos mínims perquè la composició sigui harmònica. El vers té, habitualment, set síl.labes. 
 
 

  
Goigs a llaor de Sant Isidre, estampats en recordança de les festes amb què els dies 14,15 i 17 de maig de 1964 s´honorà el Sant amb la benedicció de les imatges del nou altar pel reverend Antoni Coll, prevere, rector de la Parròquia, essent-ne administradors els senyors Isidre Milà Mestre i Pere Giralt Alsina. El gravat és una fotografia de l´altar i la lletra és de Jaume Gómez i Puig. 
Vegeu-hi assenyalats els principals aspectes formals de les lletres dels goigs. 
 

.