Literatura popular o no tan popular 
Generalment, els textos dels goigs s´han estudiat com a literatura popular. Aquest caràcter popular, però, és relatiu. Com en molts gèneres, en un principi hi havia alguns autors -amb valor en altres àmbits- que dedicaven uns goigs a un sant o marededéu. Més tard, en començar a popularitzar-se el gènere, hom hi troba autors reconeguts però, sobretot, autors anònims i de valor literari restringit. 
És més tard, amb la renaixença i amb el gènere totalment popularitzat, quan torna a haver-hi poetes més o menys reconeguts que ho practiquen. 
Així, els textos dels goigs poden ser de caràcter molt popular, amb una extraordinària economia de recursos literaris i sense gens d´esforç en l´obtenció de rimes ni en l´ús de figures retòriques, però també podem trobar textos de gran bellesa poètica o si més no, amb un ús conscient de recursos literaris cultes. 
De fet, poetes com mossèn Jacint Verdaguer, Josep Carner, Guerau de Liost o Clementina Arderiu han creat esplèndides peces del gènere.
No obstant això, el caràcter més o menys anònim de les lletres ha afavorit una gran comunicació de lletres d´un lloc envers un altre. Aquesta comunicació i la necessitat d´adaptar-ho ha cada lloc ha provocat múltiples variacions sobre una mateixa peça originària.
  
 

  
Goigs en llaor del gloriós apòstol Sant Pere que es canten a l´Església Parroquial de Sant Pere de Ribes. Gravat signat per ICB.  
Els goigs de Sant Pere són escrits d´Emili Giralt i s´han cantat sempre amb la música dels goigs de Sant Pau. Giralt tenia com a grans temes la ruralitat ribetana, sobretot centrada en el paisatge, la religiositat i el patriotisme. Tots tres elements són ben presents en aquests goigs. 
Entre els autors de lletres de goigs ribetans s´hi compten Josep Maria Rovira, Emili Giralt i Giralt, Pere Carbonell i Grau i Jaume Gómez i Puig. 
 
 

.