Els goigs, entre la devoció
i la festa. Els Xulius, 1998
Part III: els goigs entre la
literatura i la música
Quan els goigs fan goig: la polifonia
De la monòdia als goigs polifònics
i orquestrals hi ha tota una gamma de propostes. El compositor sempre busca
la manera d´adequar la seva obra al nivell musical dels intèrprets,
l´escenari i, és clar, el públic. Els famosos goigs
de Sant Fèlix, de Vilafranca, van ser compostos per a dos cors que
havien d´ocupar la balconada de l´orgue i la del fons de la
basílica de Santa Maria. Requerien capella de música i instrumentistes
capaços d´interpretar-los. Tenen per ells mateixos un alt
nivell musical. Quelcom de semblant ocorre amb els goigs de Santa Maria
de la Geltrú, en la reposició dels quals va intervenir el
cor de cambra Isquione de Vilanova i la Geltrú, la coral Canti qui
Pugui de Ribes i l´Orquestra Simfònica del Garraf. Els goigs
de Sant Pau per a cor mixt i orgue són un exponent del nivell musical
assolit en els últims anys i responen al desig de realçar
mitjançant la música una expressió religiosa i festiva
d´un poble que canta unit per demanar l´empara del seu patró.
Goigs a llaor de la Mare de Déu de
la Caritat del Cobre, patrona de la vila de Cobre (Santiago de Cuba). Venerada
en la capella particular de la casa de camp de Can Jove de Sant Pere de
Ribes. Lletra de Josep Maria Rovira Artigas i música de Mn. Josep
Colomer, que exercia d´organista a la col.legiata de Tremp i després
va fer de mestre de capella a la parròquia de Sant Josep (Santa
Mònica) de Barcelona.
En forma d´himne, la conducció
de les parts i les modulacions internes posen de manifest un alt domini
tècnic i estètic. Els americanos en general tenien un exquisit
bon gust a l´hora d´expressar el seu agraïment al poble
que els havia vist néixer, a les terres que els van fer rics i a
l´atzarós mar del qual es van veure protegits. Les seves cases
buscaven vistes al mar i solien consagrar les capelles a l´advocació
de marededéus marineres -sobretot, la Mare de Déu del Carme-.
El record ribetà a la Mare de Déu de la Caritat del Cobre
-incloent-hi l´estètica guadalupana- n´és una
mostra.
.
Els goigs, entre la devoció
i la festa. Els Xulius, 1998
|