Quan els goigs fan goig: la polifonia 
De la monòdia als goigs polifònics i orquestrals hi ha tota una gamma de propostes. El compositor sempre busca la manera d´adequar la seva obra al nivell musical dels intèrprets, l´escenari i, és clar, el públic. Els famosos goigs de Sant Fèlix, de Vilafranca, van ser compostos per a dos cors que havien d´ocupar la balconada de l´orgue i la del fons de la basílica de Santa Maria. Requerien capella de música i instrumentistes capaços d´interpretar-los. Tenen per ells mateixos un alt nivell musical. Quelcom de semblant ocorre amb els goigs de Santa Maria de la Geltrú, en la reposició dels quals va intervenir el cor de cambra Isquione de Vilanova i la Geltrú, la coral Canti qui Pugui de Ribes i l´Orquestra Simfònica del Garraf. Els goigs de Sant Pau per a cor mixt i orgue són un exponent del nivell musical assolit en els últims anys i responen al desig de realçar mitjançant la música una expressió religiosa i festiva d´un poble que canta unit per demanar l´empara del seu patró. 
 

  
Goigs a llaor de la Mare de Déu de la Caritat del Cobre, patrona de la vila de Cobre (Santiago de Cuba). Venerada en la capella particular de la casa de camp de Can Jove de Sant Pere de Ribes. Lletra de Josep Maria Rovira Artigas i música de Mn. Josep Colomer, que exercia d´organista a la col.legiata de Tremp i després va fer de mestre de capella a la parròquia de Sant Josep (Santa Mònica) de Barcelona.  
En forma d´himne, la conducció de les parts i les modulacions internes posen de manifest un alt domini tècnic i estètic. Els americanos en general tenien un exquisit bon gust a l´hora d´expressar el seu agraïment al poble que els havia vist néixer, a les terres que els van fer rics i a l´atzarós mar del qual es van veure protegits. Les seves cases buscaven vistes al mar i solien consagrar les capelles a l´advocació de marededéus marineres -sobretot, la Mare de Déu del Carme-. El record ribetà a la Mare de Déu de la Caritat del Cobre -incloent-hi l´estètica guadalupana- n´és una mostra. 
 
 

.