El ball de pastorets és un ball parlat amb coreografia, propi del model festiu de la Catalunya Nova. Els versos parlen sobre la vida dels pastors en grup a la muntanya, dels quals en destaquen dos: el majoral i el rabadà. El majoral és el cap dels pastors i el rabadà és el pastor més petit i inexpert. En el cas de Ribes, els pastors de la colla carreguen contra el rabadà, ja que aquest no fa les feines que ha de fer o les fa amb poca traça. Al final, el majoral acaba perdonant el rabadà, que recita un vers desitjant bona festa major des de dalt dels garrots.
Els personatges dels versos del ball de pastorets genèrics són masculins, ja que fins la Transició, la presència de dones als balls populars no estava permesa, però hi ha l’excepció d’algunes localitats on hi apareix la figura d’una pastora, recuperada a Tarragona o Igualada.
Els versos que reciten els pastors a Ribes, Sitges, Vilanova o Cubelles són versos tradicionals, però en alguns pobles com Reus, Tarragona o l’Arboç, després de la recuperació del ball, els versos que es reciten són satírics; són diàlegs que critiquen aspectes de la societat, com la política o altres activitats que es realitzen al municipi.
En la part coreogràfica, el tret principal és que els balladors piquen amb un pal llarg per sota la cama. Exceptuant el cas de Reus i parcialment Ribes, en totes les poblacions els balls són derivats dels de Sitges, única població on va sobreviure el ball.
La referència més antiga que es té del ball de pastorets té origen a la capital del Tarragonès, en concret el 1633. La segona, té lloc 92 anys més tard, al 1725. Aquesta és del ball de pastorets de Reus. Durant el segle XIX, el ball de pastorets es va estenent per Catalunya, concretament al Camp de Tarragona i també als voltants del Penedès.
A inicis del segle XX, el ball comença a ser menys popular i va perdent participació. El ball acaba desapareixent a tot arreu, excepte a Sitges, on als anys 50 era l’única població on estava present.
Deu anys més tard, a finals dels anys 60, concretament el 1969, el ball de pastorets, és introduït a Sant Pere de Ribes. Anys més tard, el ball torna a aparèixer a les poblacions veïnes de Vilanova i la Geltrú i Vilafranca del Penedès, prenent com a model les característiques del ball de pastorets sitgetà. A partir dels anys 90 s’estén per la resta de les poblacions del Penedès i camp de Tarragona que hi ha avui dia.
És un ball propi del Penedès i del Camp de Tarragona. Les principals poblacions d'aquestes comarques tenen aquest ball. En els últims cinc anys s'ha extés a Castelldefels i Terrassa.