El ball de pastorets de Ribes és un ball parlat. Com el ball de cercolets i de gitanes, els pastorets també tenen una part coreogràfica. En els següents apartats s'intentarà explicar la part coreogràfica i la part parlada.
Actualment a Ribes hi ha dues colles que facin el ball de pastorets. Una d'elles és la colla adulta, formada per membres d'una edat compresa entre els 17 i 22 anys, i la colla infantil, formada per membres entre 7 i 12 anys.
Com la majoria de balls populars de Ribes, cap de les dues colles té personalitat jurídica pròpia. Formen part dels balls populars de Ribes −que alhora tampoc són cap entitat−, i estan representats a l'Assemblea de Balls Populars pels seus caps de colla.
El vestuari de Ribes és senzill. Està format per: mocador lligat al cap al gust de cada ballador, camisa blanca, armilla blava amb l'escut de Ribes cosit al pit, sarró de pell d'ovella, faixa vermella, pantalons blancs amb vetes blaves i vermelles al costat, mitjons blancs, espardenyes de vetes blaves i vermelles i un pal d'aproximadament 1−1,3 m d'alçada. Cal dir que tradicionalment a Ribes cada colla ha pintat els pals al seu gust.
Originalment els pastorets no duien sarró. Per Sant Pau del 1994 es va incorporar una samarra de pell d'ovella, amb la intenció d'anar-la alternant amb la blava per Sant Pere. La colla adulta va deixar-la de fer servir el 2012, però la colla infantil encara la continua utilitzant. Als anys 80 es va substituir la samarra blava per una d'estampada.
Inicialment no hi havia un color fixat per les espardenyes. Cada ballador portava les que tenia per casa o les que aconseguien trobar, generalment amb vetes negres (de pagès), amb vetes blanques (de paleta) o amb vetes vermelles. Quan van aparéixer les espardenyes que combinen vetes blaves i vermelles, el ball de pastorets també les va adoptar.
L’any 2016, la colla adulta va decidir que el majoral i el rabadà portarien part del vestuari diferent. Així doncs, l’armilla del rabadà va passar a ser d’un blau un pèl més clar, ribetejada amb vetes vermelles i blanques. El vestuari del majoral va passar a ser amb camals, espardenyes i faixa negres i amb armilla negre i marró.
La música que es fa servir per ballar és la del ball de pastorets de Sitges, que és la mateixa que es fa servir a totes les poblacions on hi ha ball de pastorets, tret de Reus i Igualada
Bàsicament, Sitges ha estat la única població que va conservar el ball durant la Segona República i el Franquisme, d'aquí que la música i els balls que es ballen a tot arreu siguin els de Sitges.
Hi ha quatre tonades diferents:
Ball de pastorets (A): és una adaptació de la cançó popular de "Pastoret d'on véns", amb una repetició de la part "de la muntanya a veure el temps."
El pont (B): sona quan es balla el pont i quan es monta la bota. Els balladors salten al ritme, sense picar, ja que es donen els pals entre ells. Als cercolets també s'utilitza per fer el pont, montar la bota i per fer la barreja.
La bóta (C): és la que sona just abans i just després que el rabadà reciti el vers sobre la bóta. És la mateixa que es toca amb els cercolets abans i després que l'angelet digui el vers.
Ball de noces: es va escollir aquesta cançó per fer el ball de la rodona i la creu als volts del 2012. No forma part del repertori original del ball.
Quan Josep Maria Ramos va crear el ball l'any 1969, va inventar-se unes coreorgrafies molt senzilles, pràcticament calcada a la dels cercolets:
El ball: els pastors piquen amb el pal a terra, saltant al ritme de la música i al final de la tonada fan dos sotacames −picar amb el pal per sota la cama− amb la parella de davant.
La passada o els tombs: cadascuna de les dues files fa un tomb sobre si mateixa per dins o per fora, saltant i picant al terra al ritme de la música.
El pont: els pastors es donen els pals entre ells, quedant en una mena de ziga-zaga. Tots els balladors aixequen els pals i el pastor d'un extrem comença a passar per sota del pont format pels pals, sense deixar anar-los, creant una mena de fila on van passar tots els pastorets els uns rere els altres.
La bóta: amb els pals posats com amb el pont i sense deixar anar, la fila de pastors comença a fer tombs de manera que els pals queden apilats estratègicament fent una plataforma, on posteriorment hi pujarà el rabadà a dir-hi el vers.
Aquestes quatre parts formaven el ball de pastorets de Ribes fins el 2002. Cada part es podia ballar per separat o l'una rere l'altra sense parar. Als anys 90 hi ha haver una evolució de la part del ball. En comptes de només picar amb la parella, s'alternava picant primer amb la parella i a la següent repetició amb la persona del costat del mateix quadre.
L'any 2002 el ball havia evolucionat de tal manera que a la part del ball primer es picava amb la persona de davant, a la segona repetició a la persona del costat i a la tercera amb la persona que queda en diagonal, semblant al dalt-i-baix del ball de bastons.
La colla que ballava el 2002 també va incorporar el ball de la barrejada, ja que la noia que assajava ballava pastorets a Vilafranca. Aquesta coreografia és el ball de pastorets propi de Sitges. Als anys 80, quan Vilafranca i Vilanova van recuperar els balls a les seves poblacions, van prendre els balls de Sitges. Aquesta extensió de la barrejada va continuar i és el que avui es balla gairebé a tots els pobles. Consisteix en anar-se canviant de posició, fent un tomb complet a les dues files, semblant a qualsevol coreografia del ball de bastons de Ribes.
La barrejada es pot ballar de tres maneres:
Barrejada lenta: passant un cop a cada repetició.
Barrejada ràpida: passant cada dues picades.
Barrejada "mig-mig": la meitat del ball amb barrejada lenta i l'altra amb barrejada ràpida).
Barrejada quadrada: com la barrejada lenta, però intercanviant posicions només al quadre, no per tot el ball.
A partir d'aquest moment, al ball de pastorets del 1969 se'l passa a anomenar ball complet o ball sencer, tot i que continua sent comú ballar-lo per trossos: ball i passada (anomenat "tombs") o pont i bóta
Cap al 2010, la colla de pastorets actual va començar a inventar balls nous:
La línia: és com la barrejada ràpida, amb la peculiaritat que es balla amb una sola fila i no en dues, com la resta de balls. Seguidament i sense parar, es pot ballar un pont.
La rodona: és una barrejada ràpida, amb la diferència que està pensat per ballar a les cantonades i la posició inicial és amb forma de rodona i no en dues línies. La música canvia i es toca amb el ball de noces.
Els bastons: es combina la barrejada ràpida amb altres passos i al final de cada repetició es remata amb el quadrat, semblant a la boja del ball de bastons. Només es pot ballar amb múltiples de 4.
La creu: nomes es pot ballar amb 8 persones. La música és la del ball de noces. Està pensat per ballar en carrers amples o cantonades. Els posicions van alternant-se de posició, fent que les files s'alternin en paral·lel al carrer i en perpendicular.
El ball parlat estrenat el 1969 estava pensat per 9 persones: el majoral, el rabadà i 7 pastors més, enumerats de l'1 al 7. El creador dels versos va ser Jaume Gómez i Puig. Aquests són els versos que s'han anat recitant any rere any. Quan l'actual colla infantil es va crear el 2016, es van fer cinc versos nous a corre-cuita per garantir que tots els balladors tinguéssin un vers −la colla estava formada per 14 membres. Paral·lelament, el 2016, l'Anton Ferret i Baig va fer un nou vers pel 3r pastor, ja que el de la versió de 1969 estava desfassat −deia: "i ara que es va a la lluna". El 2018 l'Anton Ferret va fer-ne quatre de nous per substituir els nous versos dels pastorets petits.
L'any 2016 hi va haver-hi un intent de posar uns afegitons satírics al final de cada vers −una estrofa per cada pastor−, però no va prosperar.
Els versos de Ribes parlen de la història d'un grup de pastors que viuen a la muntanya. Cada pastor té una feina dins del grup, però el rabadà sempre destorba i fa que els pastors no la puguin fer bé, i per aquest motiu els pastors es queixen. El rabadà demana perdó i és perdonat pel majoral. Finalment recita un vers des de dalt dels garrots.
Hem baixat de la muntanya
on guardem nostres ramats,
en sentir el toc de Festa
que pel poble ha repicat.
En la festa de Sant Pau/Pere,
també hi volem prendre part,
I aquí ens teniu alegres,
eixerits i ben mudats.
Presento els nostres respectes
a les grans autoritats,
en nom de tota la colla
de la que sóc el Majoral.
Jo vigilo les ovelles
que pasturen pels serrats,
les vigilo tot el dia
en bon temps i en tempestat.
Sols em destorba la feina
el gandul del Rabadà
que per més freixa que rebi
mai s’aixeca a treballar.
Jo conec bons pasturatges
per portar-hi els ramats.
Se on s’arreplega l’aigua
per portar-los a abeurar.
Al Rabadà no l’escolto
per mentider i bocallarg:
si algun dia s’equivoca
és quan diu la veritat.
Jo amb el meu flabiol de canya
Alegro les tardes al tros
I faig ressonar a la muntanya
Els bonics cants dels pastors.
Des dels cims de la dolina
Tots es posen a cantar,
Sols n’hi ha un que desafina
I fa galls: el Rabadà.
Jo apedaço les samarres
i estic encarregat
de coure bona minestra
i d’omplir ben plens els plats.
A muntanya mengem bé
mai no hi falta un tros de pa.
L’únic que no està content
és el fart del Rabadà.
Jo tinc cura de tres gossos
i els he de vigilar,
són dòcils i bons cadells.
Ja voldria ser com ells
el talòs del Rabadà.
Jo sóc aquell pastoret
que tant tremola de fred.
I el capsigrany del Rabadà
sempre ve a apagar-me el foc
perquè no em pugui escalfar.
Jo conec les bones herbes
i les que curen tots els mals.
Tant faig de veterinari
com també de menescal.
I com que sóc el tresorer
sempre em toca pidolar,
agrairia a la gent
Que ens vulgui obsequiar.
Pasturant per la muntanya
vaig trobar-me el Rabadà
I com que era dia de festa
no volia treballar.
Vaig posar el vi a la carbassa
i un tros de pa al sarró,
i hem baixat per Sant Pau/Pere
perquè és Festa Major.
A mi em diuen l’esquilet
perquè afaito les ovelles
els hi deixo el llom ben net
des del cap a les mamelles.
I quan Sant Pau/Pere s’acosta
sempre surt algun sagal
que em demana que l’esquili
per presumir tal com cal.
Però per més bé que els repeli
tots tenen llana al clatell
menys un que és llest com la tinya
i mentre li tallo el serrell
ja se’m menja l’esmorzar
És el viu del rabadà!
Jo pasturo les ovelles
i passo la nit al ras
m’agrada comptar les estrelles
i trobar l’estel fugaç.
Quan n’hi ha, mirar la lluna,
sentir l’òliba i el xut
i meravellar-me amb l’alba
calladet, com si fos mut.
En faria poesies
però no em puc mai inspirar
sabeu qui em ve a distreure?
Oi que sí? El rabadà!
Jo veig a venir les tempestes
les ventades i la neu
només fixant-me en els núvols
us puc dir si us mullareu.
Tots els pastors em respecten
quan dic que s’han d’abrigar
només n’hi ha un que se’n burla
i no em fa cas: el rabadà.
A mi em diuen en “manetes”
perquè sóc el més traçut,
faig galets per a les carbasses
tallant canyes amb canyut.
De vegades ve ajudar-me
el ximple del rabadà
però tot el que jo mig adobo
ell sempre ho ha d’espatllar.
Sóc el petit de la colla
el que fa de Rabadà,
sempre sóc el sac dels cops,
i de feina l’escarràs.
Qui vigila les ovelles
qui les porta a pasturar,
qui les cuida quan malaltes
no volen donar un pas.
Ja poden anar dient
que sóc un mal Rabadà,
si sense la meva feina
no podríeu pas passar.
Sóc alegre i divertit
i el que em dieu tant me fa!
Ara som a la gran Festa
i la venim a celebrar.
(agenollat davant del majoral, amb el pal a les espatlles)
Si he sigut dolent, mofeta,
i us he fet enrabiar,
us demano a tots vosaltres
que per la intercessió de St. Pau/Pere
l’excels Patró,
em vulgueu ben perdonar.
Jo capdavanter de la colla
et dic que t’he ben perdonat.
(pica a cada costat del pal del rabadà)
I que la nostra alegria
que hem vingut a escampar
la rebi el poble de Ribes
com mereix i tal com cal.
(dalt de la bóta)
Ribetans en aquest dia
celebrem Festa Major,
en tots els pobles que aneu
no en trobareu de millor.
Des de dalt d’aquests garrots
saludo a les autoritats,
els amics, al poble i a tots.
Que Sant Pau/Pere, nostre patró,
ens uneixi en germanor.
Visca la Festa Major!
Anton Ferret i Baig
Jaume Gómez i Puig