Carnestoltes

El Carnaval de Ribes és el més autèntic del Garraf. Conserva tot el seu tuf rural i a pesar dels refinaments procedents de les localitats de la rodalia encara hi emergeix l’esperit dionisíac i procaç propi de la pagesia desbaratada.

Els actes

La festa comença amb les berenades de Dijous Gras, en què la gent va a menjar la truita a la muntanya. També hi ha qui, al vespre, es tira merenga pel cap a imitació de Vilanova. El Dijous Gras a Ribes és un dia per atipar-se, per treure el ventre de pena. 

El divendres hi ha un “arrivo” del carnestoltes organitzat per l’entitat Ger. A la nit hi sol haver sopar en algunes entitats o a l’envelat.

El dissabte a la tarda s’hi fa el carnaval infantil dels Xulius. A la nit es munta una desfilada de carrosses i disfressots en què intervenen un gran nombre de col·lectius del poble. A continuació s’organitzen balls de disfresses.

Diumenge a la tarda és el moment del carnaval infantil del Ger.  Dilluns a la nit hi ha les comparses. Tanca la festa també el Ger amb l’enterro de la sardina que té lloc el Dimecres de Cendra a la tarda. A banda, les escoles organitzen el seu propi carnaval.

La vivència

Moltes celebritats ribetanes han forjat els seu glamour transvestint-se per Carnaval o exhibint desinhibidament passions impúdiques i dèries vergonyants davant els mateixos a qui durant la resta de l’any atenen amablement des de darrere un taulell o ausculten amb atenció sobre una llitera. Tot i la banalització de la festa caracteritzada per fer burla fàcil i innòcua de monges i capellans (a les botigues es troba la disfressa de monja sexy per 15 euros), encara hi ha qui cada any troba la fórmula per ferir tota mena de sensibilitats, de les més recatades i retrògrades a les més progressistes i ufanoses.

És en aquestes espurnes d’autèntic carnaval quan es nota la petja del sàtir que alimenta encara la celebració ribetana. Esclaus d’un protocol implacable i gens carnavaler, vilanovins i sitgetans es roseguen les ungles veient com saltirona i toca la flauta pels marges i les vinyes del nostre poble, entre gemecs i moixaines i, de vegades, alguna volva de neu.

La història

El Carnaval de Ribes està documentat des del segle XVII, en què ja apareix consignat al llibre d’actes municipal. A començament del segle XX, havia estat especialment corrosiu i rural. El dijous gras molta gent anava a fer la berenada a la muntanya -tradició encara viva avui dia-.  El mateix dijous treien el carnestoltes, que era un ninot reblert de palla. Hi havia comparses i les entitats del poble rivalitzaven pel nombre de parelles. Quan arribava la nit sorgien espontàniament mascarades d’irreverència manifesta. La festa es tancava el Dimecres de Cendra quan cremaven el carnestoltes i a l’església penjaven el bacallà -un enorme domàs que s’aixecava per les puntes- sobre l’altar major.

El carnaval a Ribes va desaparèixer momentàniament a causa de la guerra. Tot i que la seva memòria va perdurar durant el franquisme -i no era estrany que circulessin carotes entre la mainada, estimulats principalment pels més vells de la casa-, no va ser fins l’any 1978 quan els Xulius el van recuperar amb el seu carnaval infantil que des d’aleshores manté la mateixa estructura: concentració de disfresses, cercavila, arribada del carnestoltes infantil i ball infantil de disfresses. Els actes per als adults van ser recuperats més tard pel Ger i de bon començament van comptar amb una bona dosi d’irreverència i provocació, com correspon a la festa.