Quaresma

bacalla_01

La quaresma a Ribes té una pervivència eclesial, cultural i gastronòmica. La dimensió eclesial ve marcada pels oficis del dimecres de cendra en què el senyor rector imposa la cendra o memento, amb què recorda als fidels la condició mortal i la necessitat de conversió. Aquesta cendra procedeix de la crema de palmes i palmons de la setmana santa anterior. Així mateix, cada divendres i diumenge a la tarda hi ha via-crucis per l’interior de l’església, en acabat del rosari. També és quaresmal el dejuni i l’abstinència durant el dimecres de cendra i l’abstinència durant els divendres del període.

La dimensió cultural de la quaresma es troba, d’una banda, en la cloenda del carnaval amb el paròdic enterro de la sardina. D’altra banda, una altra activitat cultural que caracteritza la quaresma és la preparació de la Pasqua amb els assajos de caramelles.

En altre temps, durant la quaresma, un gros llenç de color blanc conegut com a bacallà penjava damunt del presbiteri de l’església i es prohibien les activitats festives i lúdiques. Així, a començament del segle XX, uns “cavallitos” que es van instal·lar a la plaça de l’església en període quaresmal van ser aviats pel senyor alcalde i l’agutzil.

Autors com Puig i Roig recorden que a mitja quaresma, és a dir, el dimecres entre el tercer i el quart diumenge tenia lloc el costum del “Serra la Vella”, en què la quitxalla passava per les cases serrant un tronc i demanant la voluntat.

La gastronomia quaresmal a Ribes ha donat plats molt populars com l’estofat d’agafa-sants i les excel·lents sopes de farigoles a banda de diverses receptes amb bacallà.

Leave a Reply