Les Caramelles

La Pasqua a Sant Pere de Ribes és la gran festa de les caramelles. Tan bon punt s’acaba la Vetlla Pasqual, comencen els cants pels carrers i les places, que s’allarguen tota la nit del dissabte al diumenge. Els caramellaires adults van a cantar per cases de les estimades o dels familiars. De bon matí, les colles infantils s’afegeixen a les d’adults. Els cants continuen per les places i carrers i, també, en llocs de referència com l’Església Parroquial, l’Hospital del Redòs, l’Hospital-Residència Sant Camil, etc. Cap a la una del migdia totes les colles es troben a la plaça Marcer, en una concentració espontània que ha convertit la Pasqua en la celebració més viscuda pels ribetans junt amb les festes de Sant Pau i Sant Pere. Un rere l’altre, els cors ofereixen els seus cants a la gernació entusiasmada.

La indumentària dels caramellaires ribetans és senzilla: els adults van rigorosament mudats i porten la característica barretina vermella amb el viu negre. Els nens van habillats amb pantalons foscos, camisa blanca, faixa vermella i barretina. Les nenes porten faldilles i els cabells guarnits amb flors acabades de collir. Les colles de caramelles de Ribes s’identifiquen per la cistella guarnida amb flors i tota mena de galindaines. La cistella penja d’un llarg escaire pintat de color vermell. Antigament el que portava la cistella era anomenat “l’oca” .

Les caramelles són una celebració molt arrelada al poble. Hi ha constància documental en els diversos periòdics locals que es publicaven a començament del segle XX i sempre són evocades com una tradició. Alguns autors han assenyalat que s’han trobat lletres i músiques de caramelles al segle XIX .

Durant la primera meitat del segle XX, les caramelles tenien una gran vitalitat. Els cants s’encetaven a migdia del dissabte de Glòria coincidint amb el repic de campanes de resurrecció. Era el moment en què la canalla del poble feia soroll amb petards, trompetes, flabiols i tot el que tenien a mà . En aquest moment sortien les colles, que en ocasions convertien la interpretació de les cançons en veritables espectacles: a banda de la instrumentació musical no escatimaven efectes especials com tocs de campanes o trets d’escopeta. Alguna de les colles es componia tant les músiques com les lletres, que no defugien la sàtira. De vegades es cantaven goigs profans. Les caramelles infantils eren acompanyades de flabiols, panderetes, platerets, etc. En ocasions estaven vinculades a les entitats del poble .

Després de la guerra les caramelles van adoptar un aire més intimista i es van continuar cantant any rere any sense interrupció , sovint vinculades a grups de joves que dinamitzaven molts altres aspectes de la vida cultural del poble, com els de l’associació FAE (Fe, Art i Esplai) o colles com les impulsades pel “mestre” Rossell

Als anys 60-70 hi va haver una important revitalització del fenomen amb el naixement de Grup de Joves i Casats i les aportacions de colles de caramelles infantils de les diverses entitats del poble: Ger, esplai dels Xulius i d’altres. Aquesta dinàmica de creixement ha continuat vigent fins als nostres dies.

El Grup de Joves i Casats és el que més temps fa que surt al carrer. Al llarg dels anys ha mogut un gran nombre de persones distribuïdes en tres cordes: tenors primers, tenors segons i baixos. Els llocs d’assaig han estat el Centre Parroquial, el col·legi de la Divina Pastora i l’entitat Els Xulius. Tenen un piano en propietat des de l’any 1984. Durant diversos anys amb acompanyament de músics. Actualment els cants són a capella. El Grup constitueix una entitat amb personalitat jurídica pròpia.

L’any 1980, de mà del Grup de Joves i Casats, Ribes va acollir la primera trobada de cors de caramelles. Va ser el diumenge després de Pasqua. L’estímul va ser la satisfactòria assistència a un concurs a Sant Julià de Vilatorta en què van guanyar un xai. L’acte es va organitzar entre el grup de Joves i Casats i el Centre Parroquial, la pista del qual va acollir el vermut . Des d’aleshores la trobada s’ha celebrat cada any sense interrupció en un poble diferent. L’any 2005, coincidint amb el 25è aniversari, es va tornar a celebrar a Ribes.

Com a autors locals de lletres de caramelles, destaquen Emili Giralt i Giralt, Jaume Gómez i Puig i Pere Carbonell i Grau. Com a compositors que van compondre peces per a les caramelles de Ribes hi ha record dels mestres ribetans Gallofré i Rossell i del vilanoví Planas. Entre les persones que han conduït els grups, dirigint els cants, recordem: Mercè Cuadras, Josep M. Ramos. També, persones vinculades a les colles del Ger i dels Xulius. Pel que fa al Grup de Joves i Casats els directors han estat els mestres Ernest Lligadas i Pujadas, de Sitges, i el ribetà Pere Guillaumes i Garcia, que encara ho és en l’actualitat.

Vegeu el següent reportatge sobre les caramelles a Ribes, en dues parts, elaborat l’any 2004 pel Grup de Joves i Casats:

Més notícies i enllaços sobre les caramelles