Economia

La gran paradoxa econòmica del municipi és la incapacitat de generar riquesa mentre es veu en la necessitat de suportar una gran pressió demogràfica. Des de l’establiment del ja desaparegut Casino de Barcelona (1978) i Hospital-Residència Sant Camil (1976), l’afluència d’agents econòmics rellevant al municipi ha minvat escandalosament fent excepció del potencial comercial de la Rambla del Garraf, no obstant això molt limitat. Hi ha una continuïtat industrial però no creixement. Les empreses han canviat però el volum que tenen en el conjunt del municipi no és proporcional al pes de la població. Hi ha una gran divergència entre el potencial econòmic del municipi i la realitat i més divergència encara entre el discurs econòmic i el volum real. Aquesta era una tendència que ja s’observava en temps de progrés i prosperitat i que la crisi ha accentuat dramàticament.

Producte interior brut

El producte interior brut per habitant dels ciutadans del municipi se xifra en 16.400 euros (dades de 2008) i és significativament baix tant en relació als altres municipis de la comarca com en el conjunt del país ja que no assoleix ni el 50 % de la mitjana de Catalunya.

IBI

La recaptació prevista (deute tributari) de l’IBI al municipi es troba mermada per la crisi com al conjunt del país. No obstant això s’observa que la caiguda és inferior, en termes relatius, a la que tenen altres municipis de la comarca i singularment Sitges.

Leave a Reply