No és un adéu per sempre sinó un fins després.

27 setembre 2009 21:54

Just quan comença la tardor i els Xulius reprenem l’activitat amb aquesta festa, ens arriba la notícia de la mort de la M. Àngels Giralt i Vidal.

Honestament, n’hem de parlar. Hem de fer un reconeixement.

Ella ha estat entre nosaltres des del primer dia i en tots els moments clau de la nostra història. Va ser a les colònies d’on va sortir tot, a la primeria dels anys setanta. Va participar activament en el naixement de l’entitat, en la seva consolidació a ca la Nisa, en el pas que va suposar, anys més tard, l’adquisició d’un local propi.

El seu nom anirà sempre associat als gestos claus que donen vida a un col•lectiu com el nostre: la cuina a les colònies, les inscripcions a les activitats o les innombrables tasques en què  ha participat com a voluntària, dedicant hores i esforços als Xulius des de la discreció.

Però també la recordarem participant activament en multitud d’iniciatives, seguint els senders de gran recorregut o intervenint, de manera sempre oportuna, a les assemblees, expressant les seves preocupacions sobre la deriva de l’entitat, lloant activitats o suggerint reptes i millores.

Aquests dies de començament de tardor en què el paisatge perd la verdor estiuenca i va agafant el color que tindrà a l’hivern, per als Xulius és un moment de represa de l’activitat. Tot comença: l’esplai, les excursions, els cursos, la preparació del Nadal. Una època de l’any que sembla de tancament, per a nosaltres és d’obertura. Comença el camí que ens ha de conduir, amb esforç, cap a la festa final del Música al Castell i de les colònies d’estiu.

No hi ha final, només hi ha represa. No hi ha tardor ni hivern, només vigília de l’estiu. Per qui ha caminat, totes les fites són el repte d’un camí nou. Que ho siguin també per a la M. Àngels.
Adéu siau.

  • Print this article!
  • del.icio.us
  • Facebook
  • Netvibes
  • RSS
  • La Tafanera
  • E-mail this story to a friend!
  • Twitter