7a etapa Ruta del Cister. Figuerola del Camps - Montblanc

15 abril 2012 15:45

Una tarda amb el president Pujol

Jordi Pujol, president de la Generalitat entre 1980 i 2003, i la seva esposa, Marta Ferrusola, van visitar els Xulius divendres a la tarda. El president va pronunciar la conferència “Sentiment patriòtic i fe religiosa” en el marc del cicle “Catalanisme i cristianisme: valors amb arrels, valors amb futur?”, que va congregar un nombrós públic a la Sala Gran del primer pis de l’entitat.

Pujol va començar la intervenció parlant de les relacions entre Església i poder al llarg de la història. A continuació va recordar el paper jugat per l’Església en la recuperació nacional de nombrosos pobles d’Europa, com Catalunya. Seguidament es va concentrar en les relacions entre catalanisme i cristianisme al llarg del segle XX amb especial atenció a la Federació de Joves Cristians de Catalunya durant la república, a la persecució que van patir durant la revolució i la guerra i la seva posterior dissolució amb el franquisme.

La dissertació de Pujol es va centrar, tot seguit, en el paper dels catòlics en la represa nacional després del conflicte, que va relacionar amb l’actitud d’acollida de la immigració i d’atenció a les greus necessitats socials de la postguerra que es portava a terme des de les parròquies. En aquest punt va recordar que en l’actualitat tornen a jugar aquest paper social i va destacar, a propòsit d’una conversa amb un eclesiàstic madrileny, la capacitat que tenen a Catalunya organitzacions com Càritas o el Banc d’Aliments, amb un volum d’aportacions molt superior al de la resta de l’Estat.

També va evocar el paper d’organitzacions catòliques com Virtèlia i, molt especialment, la festa de l’entronització de la Mare de Déu de Montserrat, de l’any 1947, entesa com un primer acte de reconciliació. D’aquest acte (que a Ribes recordem ja que va suposar la institució de l’anada a Montserrat a peu que encara fem cada 25,26 i 27 d’abril) el president va explicar com va anar en poblacions que ell coneixia de primera mà com Vilassar i en quina mesura va suposar un punt de trobada entre persones dels dos bàndols.

Seguidament va recordar el procés de renovació que va suposar el concili i les il·lusions que va suscitar en persones com ell, que es va autodefinir com a “soldat derrotat de la tropa del cardenal Montini” en referència al paper inequívocament renovador de Giovanni Battista Montini (Pau VI).

En aquest punt, l’expresident de la Generalitat es va centrar en el paper jugat pels bisbes catalans, el seu suport als sectors més progressistes de l’episcopat espanyol durant la transició i va fer un elogi del cardenal Tarancon, de Borriana (Plana Baixa, País Valencià), catalanoparlant i sempre comprensiu amb Catalunya, on havia estat bisbe de Solsona. Va elogiar també el compromís amb el país expressat pels bisbes en el document “Arrels cristianes de Catalunya” i també el Concili Provincial Tarraconense.

El president va contrastar aquest tarannà amb l’actual i va posar en evidència l’actitud de la Conferència Episcopal Espanyola. Així mateix va apuntar que l’actual procés de residualització que pateix Catalunya en l’àmbit polític havia començat, anys abans, en l’eclesiàstic. En aquest punt, Pujol va aprofitar per posicionar-se sobre l’actual situació política i la necessitat de fermesa ja que Catalunya i el català poden arribar a desaparèixer o a esdevenir meres mostres antropològiques si es deixen arrossegar per aquesta tendència. En aquest sentit va introduir reflexions sobre la seva progressiva comprensió de l’independentisme.

A partir d’aquí la conferència va versar sobre la situació de Catalunya en els nostres dies per tornar altre cop a defensar la necessària implicació dels catòlics catalans en la defensa del país i també de la pròpia perspectiva catòlica. En aquest sentit va remarcar la necessitat de fugir de la ingenuïtat i de ser capaços de mantenir les pròpies arrels en consonància amb el pensament de Benet XVI.

D’aquesta part de la intervenció, se’n pot destacar el moment en què va apel·lar el passatge evangèlic del Judici Final (Mt 25, 31-46) per afirmar la prioritat d’acollir els forasters i alimentar-los tant des de la perspectiva catòlica com catalanista. Aquesta apel·lació a l’acollida de la immigració va ser matisada amb la necessitat de preservar la pròpia casa, és a dir, de no caure en el “bonisme” i reconèixer que les persones que s’incorporen a un país tenen drets però també tenen deures i les persones que fa temps que hi viuen també tenen dret a preservar la seva manera de ser. En aquest sentit va fer una doble interpretació de la paràbola dels treballadors “de l’hora onzena” (Mt 20,1-16).

Aquest és un breu resum, necessàriament incomplet, d’una conferència brillant, carregada d’afecte i simpatia, que mirarem de publicar de manera íntegra a Youtube en els propers dies.

Francesc Mesia, president dels Xulius, va obsequiar el president amb els Nisos i un parell de records de l’entitat i l’auditori el va acomiadar amb una ovació encomiable, posant punt i final a una vetllada que, sense cap mena de dubte, romandrà durant anys i panys en el record de la nostra entitat.

crónica de la travessa del garraf 2012

12 abril 2012 19:45

Finalment, tot i les amenaces de pluja i les previsions de mal temps, aquest passat divendres 4 d’abril es va poder realitzar la Travessa del Garraf. El dia anterior es fan reunions d’última hora. Les previsions de pluja no són gaire optimistes, això fa que hi hagi moltes baixes. Però, al final 11 persones, de les 25 apuntades, decideixen tirar endavant. Es queda a 3/4 de 6 de la matinada a la Penya Barcelonista, ja que en Joan s’ofereix a obrir el bar per fer uns cafès. Des d’aquí li volem agrair i donar-li les gràcies. Aquestes primeres begudes calentes ajuden a despertar i a posar-se les piles. El grup va cap a la plaça de l’Ajuntament a veure si hi ha algun despistat, es fa la foto de rigor i s’inicia la travessa.

DSCN0862 (Medium)  

Són les 6:20 del matí i es comença carrer del Pi amunt. Prèviament, s’ha decidit canviar l’itinerari habitual de la Cova Negre, per evitar l’aigua que pot haver acumulada en aquella zona i sabent que s’ha de creuar la riera un parell de cops, i anar per ca l’Almirall. D’entrada el cel deu estar tapat perquè no es veu cap estel.

Es passa pel Palou Alt, el passeig de la carretera d’Olivella, s’entra a la urbanització de Valles Altos i s’enfila cap a ca l’Almirall. Apareixen les primers llums del dia arribant a la masia de ca l’Almirall. Primeres sorpreses positives. Al davant, en direcció nord, hi ha tot el cel seré i sense núvols, però si es mira enrere els núvols semblen amanaçadors. S’arriva a la cruïlla de “4 camins”. Arribats a aquest punt, es planteja un altre petit conflicte: anar a la dreta cap els Masets per enllaçar amb el camí habitual de Jafre - Plana Novella - Corral Nou, o bé, seguir recte cap a Can Grau - Les Piques – Corral Nou. La primera opció sembla fer tomb, la segona opció és l’escollida.

Així doncs, es segueix recte, amb senyals de GR, ara per corriol fins arribar a Can Grau. Es porta un bon ritme. De moment ningú es queixa. Més sorpreses: es veu sortir el sol! On són les pluges? No es pot cantar victòria, perquè pel darrera hi ha encara núvols, però no sembla pas que portin pluja. Es continua cap a les Piques amb una forta baixada per camí asfaltat, passant pel Corral Nou i arribant a un fondo on s’agafa una petita pista a l’esquerra, abans d’arribar a la pista que ens portaria a la Plana Novella. Una cadena barra el pas als vehicles, hi ha molts bassals d’aigua que s’han d’anar saltant i passant pel costat per no mullar-se els peus. Es deix el fondo quan es troba el camí de Begues que es segueix a l’esquerra, direcció Begues.

S’arriva a la cruïlla del camí de Carxol a la dreta. Sembla que el sol vulgui tenir més presència, no fa fred i no plou. Es un bon moment per descansar i esmorzar. Al cap de 20 minuts es reinicia la marxa, prenent el camí de Carxol. Abans d’arrivar a la masia es pren un corriol a l’esquerra, marcat amb una gran fita. És el camí de les torres elèctriques, que puja fort fent ziga-zaga i passant pel costat de les torres elèctriques. El corriol està molt net i desbrossat. Després del primer “repechon”, es fa reagrupament, i ja es pot intuir La Morella que comença ha estar tapada pels núvols i la boira, però de seguida s’esvaeixen. Últims metres abans d’arribar a dalt La Morella. El sol sembla que vulgui treure el cap definitivament deixant els núvols enrere. Però al davant estan creixent nuvolades i en canvi al darrera, s’estan obrint clarianes.

DSCN0909 (Medium) 

Es va baixant de La Morella amb molt de compte, perquè el camí està moll, les pedres patinen i es pot tenir un ensurt. No cal corre, es porten uns bons horaris. El camí està marcat amb senyals de GR. Es planeja i es continua en direcció al cim de les Agulles, i just abans es pren un corriol a d’esquerra que baixa fins a enllaçar amb una pista forestal que ens portarà a la Clota. Ara el cel està més cobert, els núvols volen guanyar la partida, però no sembla pas que hagi de ploure. S’arriba a la Clota, cruïlla de camins. Surt una pista a la dreta en pendent cap avall, però s’agafa un corriol, just al costat, a l’esquerra. Es va faldejant la dreta de la muntanya, la terra es va tornant vermellosa i s’arriba a una pista forestal que ens durà al Castell d’Eramprunyà que tenim al davant nostre.

Pels que no han visitat mai el castell, és una bona oportunitat per veure´l, però l’accés està ballat i no si pot accedir. Així doncs, sense més preàmbuls, surt un corriol a la dreta que ens portarà al destí final, Bruguers. La baixada és forta, amb alguns trams de desgrimpada. És un corriol amb bones vistes i on es pot contemplar les maravelles de la natura, com el pas estret entre parets de roca i el pont natural de roca just abans d’arribar a destí. I finalment s’arriba a l’ermita de Bruguers.

Objectiu aconseguit i sense mullar-se. I per celebrar-ho, una cervesa fresca. Ara fins l’any vinent, a veure si el temps no dona tants mal de caps.

Fitxa tècnica:

- Distàcia: 26,9km
- Alçada maxima: La Morella, 594 m.
- Desnivell + : 828 metres
- Perfil:

12m0406 Travessa del Garraf 2012 (0)_perfil 

Ruta i horaris:

 - 6:20, Sortida. Plaça Ajuntament Ribes
 - 8:00, can Grau
 - 8:35, desvio fondo Corral Nou
 - 9:10, camí Carxol. Esmorçar
 - 9:30, camí Carxol. Reinici de la marxa
 - 10:45, la Morella
 - 10:55, la Morella. Reinici de la marxa
 - 11:45, la Clota
 - 12:15, castell d’Eramprunyà
 - 12:35, Bruguers, ermita de Bruguers

Jordi Pujol als Xulius

10 abril 2012 18:23

Els Xulius acolliran divendres a les 19 h una conferència de Jordi Pujol, president de la Generalitat entre 1980 i 2003. La intervenció, que es titularà “Patriotisme i fe religiosa” obrirà el cicle de xerrades sobre catalanisme i cristianisme que ha organitzat l’entitat.

Després d’haver presidit la Generalitat durant 23 anys, el president Pujol ha impulsat un Centre d’Estudis des d’on es fomenta el debat sobre la tríada Idees, Valors, Acció (el que ell denomina “IVA”). El treball que s’hi porta a terme ha suposat un revulsiu per al pensament catalanista, europeista i personalista, és a dir, centrat en les persones.  En la base d’aquesta visió de món hi ha el personalisme cristià de filòsofs com Emmanuel Mounier.

Fa poques setmanes que el president Pujol ha publicat el tercer volum de les seves memòries, en les quals fa  la reflexió següent en repassar la seva trajectòria des de la resistència antifranquista fins al moment en què és rellevat al capdavant de la Generalitat:

Sense resistència i voluntat de ser no hi ha futur.  No hi ha base per al futur. Però cal encara una cosa més. Cal la capacitat de donar a la nostra vida una orientació positiva i creativa que ens permeti realitzar-nos com a persones i com a país. I que no s’acabi en nosaltres mateixos. Ha de ser quelcom que ens transcendeixi, en el temps i en l’espai. Quelcom que salvi tres coses principals: la nostra dignitat, la nostra autoestima i la nostra esperança. Sí: l’esperança, perquè no hem de viure només del passat. Hem de viure sobretot del futur.

Us convidem a tots aquesta conferència i també a les altres del cicle que hem preparat.

Aquest any sí

La història es tornava a repetir. El preludi era calcat al de fa un any. Dies que es presentaven mullats i el dilema tornava a ser si es feia o no la travessa del Garraf.

Enguany però, Farra i Acció va decidir tirar endavant l’activitat encara que fos sota la pluja, i tot i què els participants va mimbar a darrera hora, un total d’onze valents van sortir a primera hora del matí des de la plaça de l’Ajuntament amb destinació Bruguers.

La temporada passada les males previsions van aplaçar la caminada, aquest any no. Ha estat una bona travessa amb molt bona companyia que tornarà l’any vinent, faci fred o calor, sol o pluja. Podeu seguir la crònica i la ressenya clicant aquí.

imatges de la travessa del Garraf 2012. Fotos Marçal Juan.

És Pasqua Florida!

8 abril 2012 10:04

Diumenge lluminós de Pasqua. Ja va fa una estona que les colles de caramelles de l’esplai dels Xulius tomben pels carrers del poble. Durant tota la nit també ho ha fet el Grup de Joves i Casats, que assaja a la nostra entitat. D’aquí a una estona, totes les colles del poble es trobaran a la plaça per cantar la joia de Pasqua i l’arribada de la primavera, com un tast d’esperança per al futur. Visca les caramelles!

Arriba la travessa pel Garraf

4 abril 2012 17:57

Aquest divendres 6 d’abril tindrà lloc la travessa del Garraf entre Ribes i Bruguers (Baix Llobregat). Un itinerari que permet recórrer el cor del Parc Natural del Garraf passant per indrets característics de la zona i gaudint del paisatge i la vegetació de la comarca. Tot i que en els darrers dies les previsions de pluja s’han fet manifestes, aquest correu és per confirmar que la travessa es farà igualment en cas de pluja ( a no ser que caigui el diluvi universal).

Per tant, us recordem a tots i totes que ens trobarem a les 6 del mati a la plaça de l’Ajuntament.

Es demana si us plau, que si hi ha algú que està apuntat a la llista i que per motius de pluja o altres no vindrà, que ho digui. Així podrem comptabilitzar el total per l’autocar i veure si fa falta o no.

Recordeu dur calçat adequat per la travessa, aigua, esmorzar, ganyips i un impermeable.

Travessa pel Garraf

1 abril 2012 19:41