L’estiu de Farra i Acció: La Porta del Cel

19 agost 2013 8:16

Si! L’hem acabat, “la Porta del Cel”. Una alegria indescriptible per acabar aquesta travessa de 4 dies. La veritat es que es una travessa exigent, però d’una bellesa immensa. El seu nom ja invoca on som, a toca del cel quan es puja a la Pica d’Estats, el cim més alt de Catalunya, i a toca dels núvols quan es veuen reflectits en els seus llacs.

Ha estat una experiència genial, amb uns paisatges impressionants de boscos, prats i tarteres; vaques, cavalls, isards i cabres pasturant per aquests llocs idíl·lics; un munt d’aigua regant per tot arreu; de rius, barrancs, cascades i llacs d’aigua celestial per banyar-s’hi, i… és que poques coses omplen tant com tot això.

Hem passat 4 dies d’alta muntanya amb molt bona companyia, amb en Jordi, l’Albert, l’Ana, en Manolo i en Peco, hem format un grup molt cohesionat, que hem patit, que ens hem ajudat, però també ens ho hem passat molt bé. On em conegut gent encantadora, com el Sr. Gol amb els seus 79 anys caminat per aquestes muntanyes, o com en Marc, la Pat, l’Anna i la Jessi, amb els que hem compartit molt més que hores de caminar. Des d’aquest línies, un record a tots ells. Amb tots ells hem gaudit d’aquesta magnífica travessa.

La travessa és un recorregut de 65km i 11.000 metres de desnivell acumulat enllaçant amb 4 refugis: Certascan, Pinet, Vallferrera i el càmping de Graus, a més de passar pel poble de Tavascan, fent un recorregut pel Parc de l’Alt Pirineu, entre les comarques del Pallars Sobirà (Catalunya) i l’Ariege (França).
L’itinerari segueix senders molts fressats i està ben senyalitzat, amb marques blanques i vermelles en els trams de GR-11 i amb fites i alguna marca de pintura groga i, fins i tot, pals de senyalització en altres. Podem trobar algun punt de confusió en trams on el camí es perd perquè el sender no esta molt definit, com per exemple la pujada al Port de l’Artiga, o perquè les senyals s’han esborrat, com per exemple la baixada de Pointe de Recós, així com la posterior pujada al Coll previ a l’accés al refugi de Pinet. En aquests casos el GPS amb el track del recorregut pot ser de gran ajuda.

Està clar que és una circuit d’alta muntanya i, per tant, no està absent de dificultats. Però aquestes són les normals d’una travessa d’alta muntanya: pèrdua d’orientació en els trams comentats; algun pas d’escalada a l’accés al refugi de Pinet, equipat amb clavilles i cable; el pas de plaques i congestes de neu en cas que aquesta estigui gelada; i la durada i desnivell de les etapes amb una gran exigència física.

Però, tot i això, és una de les travesses més boniques que es ponen fer al nostre país, una experiència que pels amants de la muntanyes no us podeu perdre.
I com diu una cançó dels Catarres (tot i que no es refereix a aquesta travessa si escau perfectament): “La porta del cel, on neixen les estrelles i els somnis valents forjats per mil tempestes”

Per llegir més: Cronica
Per veure fotos: Fotos
Per més informació: www.laportadelcel.com

  • Print this article!
  • del.icio.us
  • Facebook
  • Netvibes
  • RSS
  • La Tafanera
  • E-mail this story to a friend!
  • Twitter