Category: comiats

Gràcies Jordi.

26 setembre 2019 17:00

Aquest passat vespre ens va deixar en Jordi Giralt Vidal. Una persona vinculada fortament al teixit associatiu del nostre poble, de manera especial a la nostra entitat des dels seus inicis: Director durant molts anys i ànima del pessebre vivent parlat, impulsor del grup de Teatre dels Xulius, gran amant de la música i organitzador dels Migdies Musicals, i de jove, monitor de l’Esplai els Xulius.

Des dels Xulius donem una forta abraçada a tota la família.

LA JUNTA - ELS XULIUS CSR

Aquest passat dimarts, Mare de Déu de la Mercè, i quan fa uns dies que hem engegat el Pessebre Vivent Parlat d’aquest any, ens arribava la tràgica notícia de la mort sobtada d’en Jordi Giralt i Vidal.

Un cop molt dur pel nostre Pessebre Vivent Parlat, un cop molt dur per la vida associativa i cultural de Ribes.

Entre moltes altres activitats, en Jordi va ser l’impulsor i anima del nostre pessebre. Ell va ser director i responsable de la secció de teatre d’Els Xulius, i es d’aquí on va néixer el Pessebre Vivent Parlat.

El pessebre no seria el que es, sense la feina d’aquells anys, on Jordi al capdavant i un grup de voluntaris varen iniciar el pessebre ara fa 30 anys.

Tots els que formem part del pessebre volem donar molts ànims i força a tota la família!

Descansa en Pau Jordi.

COORDINADORA DEL PESSEBRE VIVENT PARLAT

Fins aviat, Lito

28 octubre 2018 20:28

*Ahir dissabte ens deixava sobtadament el nostre estimat company Manel Font, Lito.

Soci compromès, treballador i participatiu de l’entitat en molts sectors des dels seus inicis. Des dels Xulius ens sumem en el dol i enviem una forta abraçada a la família, amics i companys.

Us deixem amb les darreres paraules que des del Grup Pessebrista els Xulius em dedicat en el seu comiat.

“Estimat Lito,

Els Pessebristes dels Xulius et trobarem molt a faltar. Divendres estaves amb nosaltres construint el pessebre col•lectiu, i ahir no ens vam veure en cor de tornar-hi com havíem quedat, no hi érem tots.

Sempre vas tenir el neguit, el teu pessebre de borra ha estat sempre excepcional i molt visitat pels ribetans. Però fa prop de 40 anys vas començar a fer-ne de guix. Just quan acabava de néixer l’exposició de diorames per la qual mai has estalviat esforç ni temps.

T’agradaven les figures grans, omplir de detalls els racons i les parets de les casetes i masies que feies de guix, i molts cops buscar llocs que la gent podíem reconèixer.

Has estat un pessebrista valent, sense por per triar qualsevol tema i sense por per agafar el pinzell per pintar el pessebre quan ja no tenies la Núria amb qui sempre havies compartit el treball.

El grup de pessebristes som pocs, gairebé un grup d’amics on cada un posa el que millor pot aportar, i on ens podem passar hores parlant dels pessebres o de si hem de moure una peça cap aquí o cap allà. Tu sempre amb serenitat, sense enfadar-te mai,  sense pressa per plegar, tret que jugués el BARÇA, es clar.

El pessebre d’aquest any ha quedat a mitges, però no dubtis que en el pessebre de la vida i d’amor que deixes no hi falta cap figura ni cap detall.

Saluda en Manel, en Pere i en Baldomero, vetlla’ns perquè no se’ns adormi el guix, ni ens afluixin les forces perquè el dia de Nadal donem llum als pessebres.”

En la mort de Josep Anton Giralt

21 juny 2018 12:28

Des de l’entitat Els Xulius - Centre Social Ribetà volem expressar el nostre condol per la mort sobtada del nostre consoci Josep Anton Giralt, aquest dimecres. Sempre actiu en l’activitat excursionista, fou durant anys, una de les ànimes de la Secció d’Excursionisme, impulsor dels senders de Gran Recorregut, de les Trobades de Convivència i membre de la coral. Home tenaç, constant, entenimentat, esforçat i planer, en Josep Anton ha estat un puntal per al nostre projecte i també d’altres com ara l’Anada a Montserrat a Peu o el Grup de Caramelles de Joves i Casats. Amb una extraordinària simpatia natural, sempre tenia una paraula alegre i acollidora per a tothom, especialment per a les persones que s’incorporaven de nou a les activitats. Preservarem sempre aquest llegat. Volem fer arribar una abraçada a la seva esposa Mercè, als seus germans i a tota la família. Gràcies per tot, Josep Anton.

Els Xulius

Breu record de Mn. Pere Corbera

19 octubre 2014 7:12

Dilluns va morir inesperadament mossèn Pere Corbera i Palau, rector de Sant Pere de Ribes. Des dels Xulius ens sumem al dol de la Parròquia i volem assenyalar que tot i que ha estat poc temps entre nosaltres, ens ha refermat en la nostra opció de ser una entitat cristiana.

Mossèn Pere ens ha fet sentir Parròquia, ha participat en les nostres activitats i ens ha obert múltiples vies de col·laboració.

Bonhomiós i planer, amb prou feines hem tingut temps d’intuir la seva solidesa i profunditat moral, cultural i cívica. L’estada de mossèn Pere a Ribes ha sigut com aquella pluja de tardor, breu però benefactora, que els ceps guarden dintre seu durant la l’aspror de l’hivern per fructificar abundosament quan arriba el bon temps.

Pere, et recordarem amb joia perquè has estat, també, el nostre rector.

Adéu a un pessebrista

20 novembre 2011 16:35

S’ha mort Pere Guillaumes Jacas, de 83 anys d’edat. Guillaumes era un dels pessebristes més veterans de l’entitat. Havia participat durant molts anys en l’Exposició Col·lectiva de Pessebres i en els concursos amb l’elaboració de diorames artístics. Paleta jubilat, casat amb Llúcia Garcia i pare de tres fills, el seu comiat coincideix amb la preparació de l’exposició d’enguany, que es podrà visitar a la Sala Llarga de l’entitat durant les festes nadalenques. Hi exposarà, com és habitual, el seu fill Jordi, que ha donat continuïtat a la tradició familiar.  L’enterrament serà demà dilluns a les 10 h a l’Església.

Al Cel Sia en Pere Guillaumes.

S’ha mort Ricard Mesia

25 octubre 2011 13:32

Ens ha deixat Ricard Mesia Pacheco. Durant molts anys fou un soci actiu, molt compromès amb la nostra entitat. Als anys 80 va formar part del grup de persones que van donar-hi l’impuls inicial i en diverses ocasions fou membre de la Junta. Mesia, que havia sigut durant anys jutge de pau de Ribes, també havia estat vinculat a la Parròquia, al Centre Parroquial (on van néixer els Xulius) i també va estar vinculat a iniciatives culturals com el grup de caramelles de Joves i Casats. Dins d’aquest col•lectiu va ser un dels organitzadors de la trobada de 1979, iniciadora d’una tradició que encara perdura. Pare de l’actual president dels Xulius, Francesc Mesia Nin, ja forma part de la nostra memòria col•lectiva. Advocat, economista jubilat, vidu de Rosa Nin i pare de quatre fills, Ricard Mesia va morir diumenge, 23 d’octubre de 2011, als 73 anys d’edat.

Al Cel Sia.

No és un adéu per sempre sinó un fins després.

27 setembre 2009 21:54

Just quan comença la tardor i els Xulius reprenem l’activitat amb aquesta festa, ens arriba la notícia de la mort de la M. Àngels Giralt i Vidal.

Honestament, n’hem de parlar. Hem de fer un reconeixement.

Ella ha estat entre nosaltres des del primer dia i en tots els moments clau de la nostra història. Va ser a les colònies d’on va sortir tot, a la primeria dels anys setanta. Va participar activament en el naixement de l’entitat, en la seva consolidació a ca la Nisa, en el pas que va suposar, anys més tard, l’adquisició d’un local propi.

El seu nom anirà sempre associat als gestos claus que donen vida a un col•lectiu com el nostre: la cuina a les colònies, les inscripcions a les activitats o les innombrables tasques en què  ha participat com a voluntària, dedicant hores i esforços als Xulius des de la discreció.

Però també la recordarem participant activament en multitud d’iniciatives, seguint els senders de gran recorregut o intervenint, de manera sempre oportuna, a les assemblees, expressant les seves preocupacions sobre la deriva de l’entitat, lloant activitats o suggerint reptes i millores.

Aquests dies de començament de tardor en què el paisatge perd la verdor estiuenca i va agafant el color que tindrà a l’hivern, per als Xulius és un moment de represa de l’activitat. Tot comença: l’esplai, les excursions, els cursos, la preparació del Nadal. Una època de l’any que sembla de tancament, per a nosaltres és d’obertura. Comença el camí que ens ha de conduir, amb esforç, cap a la festa final del Música al Castell i de les colònies d’estiu.

No hi ha final, només hi ha represa. No hi ha tardor ni hivern, només vigília de l’estiu. Per qui ha caminat, totes les fites són el repte d’un camí nou. Que ho siguin també per a la M. Àngels.
Adéu siau.