La periodista Rita Marzoa, presentadora del programa Solidaris de Catalunya Ràdio i responsable de Cohesió a la Junta Nacional d’Òmnium Cultural, i el professor de l’Institut Superior de Ciències Religioses i premi Joan Maragall 2001, Josep Oton seran els protagonistes d’aquesta setmana al cicle de xerrades que es porten a terme als Xulius i que va obrir Jordi Pujol divendres passat.

La conferència de Rita Marzoa versarà sobre les relacions entre catalanisme i solidaritat. Un dels principals retrets històrics que s’ha fet al catalanisme polític és que era un acte d’egoisme i insolidaritat. Marzoa dissertarà sobre aquesta qüestió des d’un profund coneixement de causa ja fa anys que aprofundeix en el món de la solidaritat mitjançant el seu programa de ràdio. Serà divendres a les 19 h.

La intervenció de Josep Oton versarà sobre com es relaciona el cristianisme amb les noves espiritualitats que han arribat a Catalunya en els darrers anys. En pocs decennis s’ha passat d’un cert monopoli a una pluralitat espiritual considerable que va des de l’islamisme a les espiritualitats orientals i New Age, les denominacions cristianes reformades o la no creença. La xerrada tindrà lloc dissabte a les 18 h i pot ser especialment d’interès per al jovent, que ha viscut sempre immers en aquesta exuberant pluralitat.

Jordi Pujol, president de la Generalitat entre 1980 i 2003, i la seva esposa, Marta Ferrusola, van visitar els Xulius divendres a la tarda. El president va pronunciar la conferència “Sentiment patriòtic i fe religiosa” en el marc del cicle “Catalanisme i cristianisme: valors amb arrels, valors amb futur?”, que va congregar un nombrós públic a la Sala Gran del primer pis de l’entitat.

Pujol va començar la intervenció parlant de les relacions entre Església i poder al llarg de la història. A continuació va recordar el paper jugat per l’Església en la recuperació nacional de nombrosos pobles d’Europa, com Catalunya. Seguidament es va concentrar en les relacions entre catalanisme i cristianisme al llarg del segle XX amb especial atenció a la Federació de Joves Cristians de Catalunya durant la república, a la persecució que van patir durant la revolució i la guerra i la seva posterior dissolució amb el franquisme.

La dissertació de Pujol es va centrar, tot seguit, en el paper dels catòlics en la represa nacional després del conflicte, que va relacionar amb l’actitud d’acollida de la immigració i d’atenció a les greus necessitats socials de la postguerra que es portava a terme des de les parròquies. En aquest punt va recordar que en l’actualitat tornen a jugar aquest paper social i va destacar, a propòsit d’una conversa amb un eclesiàstic madrileny, la capacitat que tenen a Catalunya organitzacions com Càritas o el Banc d’Aliments, amb un volum d’aportacions molt superior al de la resta de l’Estat.

També va evocar el paper d’organitzacions catòliques com Virtèlia i, molt especialment, la festa de l’entronització de la Mare de Déu de Montserrat, de l’any 1947, entesa com un primer acte de reconciliació. D’aquest acte (que a Ribes recordem ja que va suposar la institució de l’anada a Montserrat a peu que encara fem cada 25,26 i 27 d’abril) el president va explicar com va anar en poblacions que ell coneixia de primera mà com Vilassar i en quina mesura va suposar un punt de trobada entre persones dels dos bàndols.

Seguidament va recordar el procés de renovació que va suposar el concili i les il·lusions que va suscitar en persones com ell, que es va autodefinir com a “soldat derrotat de la tropa del cardenal Montini” en referència al paper inequívocament renovador de Giovanni Battista Montini (Pau VI).

En aquest punt, l’expresident de la Generalitat es va centrar en el paper jugat pels bisbes catalans, el seu suport als sectors més progressistes de l’episcopat espanyol durant la transició i va fer un elogi del cardenal Tarancon, de Borriana (Plana Baixa, País Valencià), catalanoparlant i sempre comprensiu amb Catalunya, on havia estat bisbe de Solsona. Va elogiar també el compromís amb el país expressat pels bisbes en el document “Arrels cristianes de Catalunya” i també el Concili Provincial Tarraconense.

El president va contrastar aquest tarannà amb l’actual i va posar en evidència l’actitud de la Conferència Episcopal Espanyola. Així mateix va apuntar que l’actual procés de residualització que pateix Catalunya en l’àmbit polític havia començat, anys abans, en l’eclesiàstic. En aquest punt, Pujol va aprofitar per posicionar-se sobre l’actual situació política i la necessitat de fermesa ja que Catalunya i el català poden arribar a desaparèixer o a esdevenir meres mostres antropològiques si es deixen arrossegar per aquesta tendència. En aquest sentit va introduir reflexions sobre la seva progressiva comprensió de l’independentisme.

A partir d’aquí la conferència va versar sobre la situació de Catalunya en els nostres dies per tornar altre cop a defensar la necessària implicació dels catòlics catalans en la defensa del país i també de la pròpia perspectiva catòlica. En aquest sentit va remarcar la necessitat de fugir de la ingenuïtat i de ser capaços de mantenir les pròpies arrels en consonància amb el pensament de Benet XVI.

D’aquesta part de la intervenció, se’n pot destacar el moment en què va apel·lar el passatge evangèlic del Judici Final (Mt 25, 31-46) per afirmar la prioritat d’acollir els forasters i alimentar-los tant des de la perspectiva catòlica com catalanista. Aquesta apel·lació a l’acollida de la immigració va ser matisada amb la necessitat de preservar la pròpia casa, és a dir, de no caure en el “bonisme” i reconèixer que les persones que s’incorporen a un país tenen drets però també tenen deures i les persones que fa temps que hi viuen també tenen dret a preservar la seva manera de ser. En aquest sentit va fer una doble interpretació de la paràbola dels treballadors “de l’hora onzena” (Mt 20,1-16).

Aquest és un breu resum, necessàriament incomplet, d’una conferència brillant, carregada d’afecte i simpatia, que mirarem de publicar de manera íntegra a Youtube en els propers dies.

Francesc Mesia, president dels Xulius, va obsequiar el president amb els Nisos i un parell de records de l’entitat i l’auditori el va acomiadar amb una ovació encomiable, posant punt i final a una vetllada que, sense cap mena de dubte, romandrà durant anys i panys en el record de la nostra entitat.

Finalment, tot i les amenaces de pluja i les previsions de mal temps, aquest passat divendres 4 d’abril es va poder realitzar la Travessa del Garraf. El dia anterior es fan reunions d’última hora. Les previsions de pluja no són gaire optimistes, això fa que hi hagi moltes baixes. Però, al final 11 persones, de les 25 apuntades, decideixen tirar endavant. Es queda a 3/4 de 6 de la matinada a la Penya Barcelonista, ja que en Joan s’ofereix a obrir el bar per fer uns cafès. Des d’aquí li volem agrair i donar-li les gràcies. Aquestes primeres begudes calentes ajuden a despertar i a posar-se les piles. El grup va cap a la plaça de l’Ajuntament a veure si hi ha algun despistat, es fa la foto de rigor i s’inicia la travessa.

Són les 6:20 del matí i es comença carrer del Pi amunt. Prèviament, s’ha decidit canviar l’itinerari habitual de la Cova Negre, per evitar l’aigua que pot haver acumulada en aquella zona i sabent que s’ha de creuar la riera un parell de cops, i anar per ca l’Almirall. D’entrada el cel deu estar tapat perquè no es veu cap estel.

Es passa pel Palou Alt, el passeig de la carretera d’Olivella, s’entra a la urbanització de Valles Altos i s’enfila cap a ca l’Almirall. Apareixen les primers llums del dia arribant a la masia de ca l’Almirall. Primeres sorpreses positives. Al davant, en direcció nord, hi ha tot el cel seré i sense núvols, però si es mira enrere els núvols semblen amanaçadors. S’arriva a la cruïlla de “4 camins”. Arribats a aquest punt, es planteja un altre petit conflicte: anar a la dreta cap els Masets per enllaçar amb el camí habitual de Jafre - Plana Novella - Corral Nou, o bé, seguir recte cap a Can Grau - Les Piques – Corral Nou. La primera opció sembla fer tomb, la segona opció és l’escollida.

Així doncs, es segueix recte, amb senyals de GR, ara per corriol fins arribar a Can Grau. Es porta un bon ritme. De moment ningú es queixa. Més sorpreses: es veu sortir el sol! On són les pluges? No es pot cantar victòria, perquè pel darrera hi ha encara núvols, però no sembla pas que portin pluja. Es continua cap a les Piques amb una forta baixada per camí asfaltat, passant pel Corral Nou i arribant a un fondo on s’agafa una petita pista a l’esquerra, abans d’arribar a la pista que ens portaria a la Plana Novella. Una cadena barra el pas als vehicles, hi ha molts bassals d’aigua que s’han d’anar saltant i passant pel costat per no mullar-se els peus. Es deix el fondo quan es troba el camí de Begues que es segueix a l’esquerra, direcció Begues.

S’arriva a la cruïlla del camí de Carxol a la dreta. Sembla que el sol vulgui tenir més presència, no fa fred i no plou. Es un bon moment per descansar i esmorzar. Al cap de 20 minuts es reinicia la marxa, prenent el camí de Carxol. Abans d’arrivar a la masia es pren un corriol a l’esquerra, marcat amb una gran fita. És el camí de les torres elèctriques, que puja fort fent ziga-zaga i passant pel costat de les torres elèctriques. El corriol està molt net i desbrossat. Després del primer “repechon”, es fa reagrupament, i ja es pot intuir La Morella que comença ha estar tapada pels núvols i la boira, però de seguida s’esvaeixen. Últims metres abans d’arribar a dalt La Morella. El sol sembla que vulgui treure el cap definitivament deixant els núvols enrere. Però al davant estan creixent nuvolades i en canvi al darrera, s’estan obrint clarianes.

Es va baixant de La Morella amb molt de compte, perquè el camí està moll, les pedres patinen i es pot tenir un ensurt. No cal corre, es porten uns bons horaris. El camí està marcat amb senyals de GR. Es planeja i es continua en direcció al cim de les Agulles, i just abans es pren un corriol a d’esquerra que baixa fins a enllaçar amb una pista forestal que ens portarà a la Clota. Ara el cel està més cobert, els núvols volen guanyar la partida, però no sembla pas que hagi de ploure. S’arriba a la Clota, cruïlla de camins. Surt una pista a la dreta en pendent cap avall, però s’agafa un corriol, just al costat, a l’esquerra. Es va faldejant la dreta de la muntanya, la terra es va tornant vermellosa i s’arriba a una pista forestal que ens durà al Castell d’Eramprunyà que tenim al davant nostre.

Pels que no han visitat mai el castell, és una bona oportunitat per veure´l, però l’accés està ballat i no si pot accedir. Així doncs, sense més preàmbuls, surt un corriol a la dreta que ens portarà al destí final, Bruguers. La baixada és forta, amb alguns trams de desgrimpada. És un corriol amb bones vistes i on es pot contemplar les maravelles de la natura, com el pas estret entre parets de roca i el pont natural de roca just abans d’arribar a destí. I finalment s’arriba a l’ermita de Bruguers.

Objectiu aconseguit i sense mullar-se. I per celebrar-ho, una cervesa fresca. Ara fins l’any vinent, a veure si el temps no dona tants mal de caps.

Fitxa tècnica:

- Distàcia: 26,9km
- Alçada maxima: La Morella, 594 m.
- Desnivell + : 828 metres
- Perfil:

Ruta i horaris:

 - 6:20, Sortida. Plaça Ajuntament Ribes
 - 8:00, can Grau
 - 8:35, desvio fondo Corral Nou
 - 9:10, camí Carxol. Esmorçar
 - 9:30, camí Carxol. Reinici de la marxa
 - 10:45, la Morella
 - 10:55, la Morella. Reinici de la marxa
 - 11:45, la Clota
 - 12:15, castell d’Eramprunyà
 - 12:35, Bruguers, ermita de Bruguers

La història es tornava a repetir. El preludi era calcat al de fa un any. Dies que es presentaven mullats i el dilema tornava a ser si es feia o no la travessa del Garraf.

Enguany però, Farra i Acció va decidir tirar endavant l’activitat encara que fos sota la pluja, i tot i què els participants va mimbar a darrera hora, un total d’onze valents van sortir a primera hora del matí des de la plaça de l’Ajuntament amb destinació Bruguers.

La temporada passada les males previsions van aplaçar la caminada, aquest any no. Ha estat una bona travessa amb molt bona companyia que tornarà l’any vinent, faci fred o calor, sol o pluja. Podeu seguir la crònica i la ressenya clicant aquí.

imatges de la travessa del Garraf 2012. Fotos Marçal Juan.

Diumenge lluminós de Pasqua. Ja va fa una estona que les colles de caramelles de l’esplai dels Xulius tomben pels carrers del poble. Durant tota la nit també ho ha fet el Grup de Joves i Casats, que assaja a la nostra entitat. D’aquí a una estona, totes les colles del poble es trobaran a la plaça per cantar la joia de Pasqua i l’arribada de la primavera, com un tast d’esperança per al futur. Visca les caramelles!

Aquest divendres 6 d’abril tindrà lloc la travessa del Garraf entre Ribes i Bruguers (Baix Llobregat). Un itinerari que permet recórrer el cor del Parc Natural del Garraf passant per indrets característics de la zona i gaudint del paisatge i la vegetació de la comarca. Tot i que en els darrers dies les previsions de pluja s’han fet manifestes, aquest correu és per confirmar que la travessa es farà igualment en cas de pluja ( a no ser que caigui el diluvi universal).

Per tant, us recordem a tots i totes que ens trobarem a les 6 del mati a la plaça de l’Ajuntament.

Es demana si us plau, que si hi ha algú que està apuntat a la llista i que per motius de pluja o altres no vindrà, que ho digui. Així podrem comptabilitzar el total per l’autocar i veure si fa falta o no.

Recordeu dur calçat adequat per la travessa, aigua, esmorzar, ganyips i un impermeable.

El proper divendres 6 d’abril tindrà lloc la travessa pel Garraf. En els darrers anys, aquesta cita s’ha establert en el Divendres Sant aprofitant els dies festius d’aquestes dates. Una travessa que en la passada trobada no es va poder fer per les reiterades previsions de pluja que van anunciar durant tota la setmana i que finalment no van arribar.

Enguany, esperem poder gaudir d’una bona caminada que transcorre per indrets del Parc Natural del Garraf com la Penya Marcer, la Cova Negra, Jafre, Palau de Plana Novella, camí de Begues, la Pleta Xica, cim de la Morella, Puig de les Agulles o Castell d’Eramprunyà per arribar a Bruguers, punt final de la travessa.

Tots aquelles persones interessades en la sortida es poden informar a través de mail a xulius@ribes.org i apuntar-se a https://docs.google.com/spreadsheet/ccc?key=0At7Ztl2Bt7rgdDM5RWktN1hpenBIUVZIWkl3cWJpb1E

El retorn de Bruguers a casa es farà amb cotxes particulars o autocar, segons el nombre de participants.

moment de la travessa del Garraf feta l’any 2010 (foto arxiu)

El proper dissabte 24 de març a partir de les 8 de la tarda, Farra i Acció us convidem a la projecció de muntanya que anirà a càrrec del nostre company Joan Grau.
Estem molt contents que en Joan ens hagi acceptat la proposta de venir als Xulius per explica’ns la seva experiència en la Everest Trail Race. Una prova que es va disputar per primer cop el novembre del passat 2011 i que consisteix en una carrera a peu, per etapes, amb llibertat de ritme i d’autosuficiència en quant a material tècnic.
Aquesta es va desenvolupar al Himalàia de Nepal, durant els sis dies i on van haver de superar una distància aproximada de 160 km i un desnivell acumulat superior als 20.000 m, tots ells per sobre la cota 2000 i arribant fins els 4100 m d’alçada.
En Jona ens explicarà el relat del dia a dia, les vivencies i les emocions personals, del que va ser la primera edició de la Everest Trail Race. Una cursa, un viatge, una aventura, que haurien de viure tots els amants de les curses de muntanya.
Us hi esperem, entrada gratuïta.

Cristianisme i catalanisme, aquests dos valors que acompanyen la nostra entitat des dels seus orígens, es troben avui en una situació ben diferent. Són valors amb futur? Aquest és el tema del proper butlletí que estem preparant aquests dies i ens agradaria comptar amb el vostre punt de vista.

Per exemple, podem parlar de la gran eufòria catalanista dels nostres dies: tenim la independència a tocar? És un somni, un miratge o una possibilitat tangible? Quadra la gran presència del catalanisme en el discurs públic amb la realitat social d’un país ferit per la crisi econòmica i amb nombrosos problemes socials? Es pot fer cultura i acció social (com correspon a una entitat com la nostra) des del catalanisme?

O també podem parlar del cristianisme: quan els capellans estan mal vistos, les monges ridiculitzades i el Déu dels cristians convertit en un estrany per a petits i grans, té sentit que els Xulius continuïn declarant-se cristians? És compatible el cristianisme amb les noves idees de viure i entendre el món? Què en queda del cristianisme en la nostra activitat al poble… poc, molt, gens?

Tant si sou socis com si no, us animem a discutir-ho a l’XBUT (recordeu que per participar-hi us heu d’identificar a través del vostre Facebook). Del que digueu, n’aprofitarem coses al butlletí i, si no, el debat haurà valgut la pena.

Això sí, amb educació, donant la cara (no s’admeten pseudònims ni anònims) i amb esperit constructiu.

Mica en mica el fred hivernal va deixant pas a l’entrada del bon temps i la primavera. Un any més, l’entitat els Xulius us convida a la seva trobada de convivència que tindrà lloc el proper diumenge 25 de març.
Aquesta és una de les activitats fortes de la nostra entitat que cada any concentra al voltant de 200 participants. La de primavera, a més, és de les trobades que convida a sortir i gaudir del dia. A primera hora, el grup excursionista us proposa una caminada popular pels voltants de Ribes. Un tomb assequible i distés que recorre camins, masies i indrets del nostre terme que amaguen molta història. Enguany la caminada sortirà de la plaça de l’Església a les 8 del matí amb un itinerari que passarà per llocs com can Martí, masia de Carro, mas Xoriguer o can Macià entre altres. La sortida és gratuïta i només es demana portar calçat adequat, esmorzar i aigua.
Ja al migdia, la masia de la Serra acollirà el dinar popular a base de calçots i menjar a la brasa. Tots aquells que hi vulguin assistir, es poden inscriure a la merceria Mª Àngels o bé al bar Ca la Nisa fins el proper dimecres 21 de març.
Us hi esperem.