Posts tagged: catalanisme

Marxa cap a la independència

By admin, 31 agost 2012 5:02

El proper diumenge 9 DE SETEMBRE, en el marc de la Marxa cap a la Independència, l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) organitza una caminada popular des de les Roquetes fins a Ribes. L’acte té el suport de CiU-ViA, ERC, UM-9 i de les entitats GER i Els Xulius, a més de persones a títol individual de Ribes i les Roquetes i vol mostrar que una majoria social del nostre municipi està per la independència dels Països Catalans.

La caminada sortirà puntualment, a les 5 de la tarda, de l’Avinguda de Catalunya de les Roquetes. Passarà per Puigmoltó  i pararà al castell de Ribes, cap a les 6,30 h. Allí, a més del so de les gralles i de “Dóna la cara per la Independència”, es desplegarà una estelada gegant, amb el suport de membres de la coral del GER.
Després,tots junts, anirem a la plaça Marcer on es llegirà el manifest de la Marxa cap a la Independència i Pere Pugés, del secretariat de l’ANC, farà un breu parlament.

Rita Marzoa evoca la solidaritat dels catalans als Xulius

By admin, 21 abril 2012 6:49

Rita Marzoa va seduir ahir l’auditori als Xulius amb una conferència sobre catalanisme i solidaritat que va posar sobre la taula el lideratge internacional que exerceix la solidaritat catalana, la importància dels valors solidaris entre els catalans i els perills a què estan sotmesos en aquest moment tant aquests valors com els seus fruits concrets.

La periodista, presentadora del programa Solidaris a Catalunya Ràdio, va iniciar la seva intervenció evocant diverses qüestions d’actualitat com l’impacte de les retallades socials en en tercer sector i l’educació amb les conseqüències que això podria tenir a la llarga. Així mateix també va assenyalar com objecte de la solidaritat catalana “el Sud” entès com a Sud geogràfic però també com a Sud que viu entre nosaltres, és a dir, aquelles persones desafavorides que formen part de la nostra societat.

A continuació, Marzoa es va centrar en el compromís dels periodistes catalans amb els més febles i amb les víctimes de situacions de conflicte. Segons la periodista, en l’arrel d’aquesta actitud hi ha una vocació solidària i una ètica professional que ella percep que s’està perdent en la societat “líquida” actual, marcada per la banalització i la frivolitat. Per Marzoa, la pèrdua de valors dels periodistes (com també d’altres col·lectius professionals amb forta incidència social com poden ser els mestres) ens empobreix col·lectivament i pot acabar tenint conseqüències. Tant a propòsit d’un reporter a la guerra dels Balcans com del reportatge de diumenge passat a 30 minuts sobre una prostituta nigeriana morta a la carretera, va recalcar l’esforç que ha fet el periodisme català per treure de la simple xifra i convertir en noms, cognoms i biografies concretes les víctimes de tanta injustícia.

En aquest punt, la conferència es va centrar en el nucli central de la qüestió: realment, una societat com la catalana és solidària? Marzoa va assenyalar que el llarg camí de defensa de la pròpia personalitat que ha seguit Catalunya al llarg de la seva història ha fet que la societat catalana sigui especialment sensible envers les situacions d’opressió i patiment d’altres pobles i territoris d’arreu del món. Va recordar, en aquest sentit, l’actitud catalana envers les víctimes del setge de Sarajevo, on l’esforç solidari dels catalans és encara recordat.

En aquesta mateixa línia, la periodista va recalcar el lideratge català en innombrables projectes de cooperació i solidaritat internacionals i va posar exemples de cooperants i projectes de cooperació catalans que són referents mundials. Entre d’altres va citar el cas del mediador de Creu Roja de Colòmbia, Jordi Raich, principal artífex de l’apropament existent en aquest moment entre el Govern colombià i les FARC; el cas de Jordi Armadans en els lobbies per la pau i el desenvolupament; el de Francesc de Dalmases i l’ONG Igman als Balcans o el lideratge català en la lluita contra malalties endèmiques del tercer món, que va focalitzar en el cas de la malaltia de Chagas al Con Sud (fruit de la sinergia entre un metge català i el responsable de l’OMS, també català, amb la col·laboració del Servei Català de la Salut, l’Institut Català de la Salut i la Fundació Futbol Club Barcelona).

Parlant específicament de Catalunya, Marzoa va abordar qüestions com la solidaritat que comporta l’acolliment dels nouvinguts, va destacar l’ajuda espontània que va suscitar l’onada migratòria dels anys 60 procedent de la resta de l’Estat i la manera com aquest fet va transformar la societat catalana; en aquest sentit va constatar la necessitat actual d’acollir i ser solidaris amb els nous immigrants i va vaticinar que aquesta onada també transformarà la nostra societat.

En diàleg amb el públic, la periodista sitgetana va plantejar la importància de l’obra social de les caixes, reconvertides recentment en bancs. Va distingir que algunes entitats tenien altres vies d’ingressos més enllà de l’aportació de la seva entitat d’estalvi de referència i que se n’havien separat jurídicament, fet que les posava en una perspectiva de supervivència mentre d’altres podien quedar a mercè de la nova propietat, amb tot el seu patrimoni i actius solidaris. Així mateix, va apuntar que un enfonsament d’aquestes obres socials requeriria que tots plegats ens aboquéssim massivament a fer la feina que fan (en serveis socials, en atenció a la gent gran, als discapacitats, etc.).

La conferència de Rita Marzoa, que va ser acomiadada amb un fort aplaudiment, va fer prendre consciència als assistents de la necessitat de mantenir un ferm compromís solidari, especialment en moments com l’actual, perquè hi ha necessitats evidents i perquè aquest valor continuï sent central en la nostra societat.

Una tarda amb el president Pujol

By admin, 15 abril 2012 5:55

Jordi Pujol, president de la Generalitat entre 1980 i 2003, i la seva esposa, Marta Ferrusola, van visitar els Xulius divendres a la tarda. El president va pronunciar la conferència “Sentiment patriòtic i fe religiosa” en el marc del cicle “Catalanisme i cristianisme: valors amb arrels, valors amb futur?”, que va congregar un nombrós públic a la Sala Gran del primer pis de l’entitat.

Pujol va començar la intervenció parlant de les relacions entre Església i poder al llarg de la història. A continuació va recordar el paper jugat per l’Església en la recuperació nacional de nombrosos pobles d’Europa, com Catalunya. Seguidament es va concentrar en les relacions entre catalanisme i cristianisme al llarg del segle XX amb especial atenció a la Federació de Joves Cristians de Catalunya durant la república, a la persecució que van patir durant la revolució i la guerra i la seva posterior dissolució amb el franquisme.

La dissertació de Pujol es va centrar, tot seguit, en el paper dels catòlics en la represa nacional després del conflicte, que va relacionar amb l’actitud d’acollida de la immigració i d’atenció a les greus necessitats socials de la postguerra que es portava a terme des de les parròquies. En aquest punt va recordar que en l’actualitat tornen a jugar aquest paper social i va destacar, a propòsit d’una conversa amb un eclesiàstic madrileny, la capacitat que tenen a Catalunya organitzacions com Càritas o el Banc d’Aliments, amb un volum d’aportacions molt superior al de la resta de l’Estat.

També va evocar el paper d’organitzacions catòliques com Virtèlia i, molt especialment, la festa de l’entronització de la Mare de Déu de Montserrat, de l’any 1947, entesa com un primer acte de reconciliació. D’aquest acte (que a Ribes recordem ja que va suposar la institució de l’anada a Montserrat a peu que encara fem cada 25,26 i 27 d’abril) el president va explicar com va anar en poblacions que ell coneixia de primera mà com Vilassar i en quina mesura va suposar un punt de trobada entre persones dels dos bàndols.

Seguidament va recordar el procés de renovació que va suposar el concili i les il·lusions que va suscitar en persones com ell, que es va autodefinir com a “soldat derrotat de la tropa del cardenal Montini” en referència al paper inequívocament renovador de Giovanni Battista Montini (Pau VI).

En aquest punt, l’expresident de la Generalitat es va centrar en el paper jugat pels bisbes catalans, el seu suport als sectors més progressistes de l’episcopat espanyol durant la transició i va fer un elogi del cardenal Tarancon, de Borriana (Plana Baixa, País Valencià), catalanoparlant i sempre comprensiu amb Catalunya, on havia estat bisbe de Solsona. Va elogiar també el compromís amb el país expressat pels bisbes en el document “Arrels cristianes de Catalunya” i també el Concili Provincial Tarraconense.

El president va contrastar aquest tarannà amb l’actual i va posar en evidència l’actitud de la Conferència Episcopal Espanyola. Així mateix va apuntar que l’actual procés de residualització que pateix Catalunya en l’àmbit polític havia començat, anys abans, en l’eclesiàstic. En aquest punt, Pujol va aprofitar per posicionar-se sobre l’actual situació política i la necessitat de fermesa ja que Catalunya i el català poden arribar a desaparèixer o a esdevenir meres mostres antropològiques si es deixen arrossegar per aquesta tendència. En aquest sentit va introduir reflexions sobre la seva progressiva comprensió de l’independentisme.

A partir d’aquí la conferència va versar sobre la situació de Catalunya en els nostres dies per tornar altre cop a defensar la necessària implicació dels catòlics catalans en la defensa del país i també de la pròpia perspectiva catòlica. En aquest sentit va remarcar la necessitat de fugir de la ingenuïtat i de ser capaços de mantenir les pròpies arrels en consonància amb el pensament de Benet XVI.

D’aquesta part de la intervenció, se’n pot destacar el moment en què va apel·lar el passatge evangèlic del Judici Final (Mt 25, 31-46) per afirmar la prioritat d’acollir els forasters i alimentar-los tant des de la perspectiva catòlica com catalanista. Aquesta apel·lació a l’acollida de la immigració va ser matisada amb la necessitat de preservar la pròpia casa, és a dir, de no caure en el “bonisme” i reconèixer que les persones que s’incorporen a un país tenen drets però també tenen deures i les persones que fa temps que hi viuen també tenen dret a preservar la seva manera de ser. En aquest sentit va fer una doble interpretació de la paràbola dels treballadors “de l’hora onzena” (Mt 20,1-16).

Aquest és un breu resum, necessàriament incomplet, d’una conferència brillant, carregada d’afecte i simpatia, que mirarem de publicar de manera íntegra a Youtube en els propers dies.

Francesc Mesia, president dels Xulius, va obsequiar el president amb els Nisos i un parell de records de l’entitat i l’auditori el va acomiadar amb una ovació encomiable, posant punt i final a una vetllada que, sense cap mena de dubte, romandrà durant anys i panys en el record de la nostra entitat.

Jordi Pujol als Xulius

By admin, 10 abril 2012 18:23

Els Xulius acolliran divendres a les 19 h una conferència de Jordi Pujol, president de la Generalitat entre 1980 i 2003. La intervenció, que es titularà “Patriotisme i fe religiosa” obrirà el cicle de xerrades sobre catalanisme i cristianisme que ha organitzat l’entitat.

Després d’haver presidit la Generalitat durant 23 anys, el president Pujol ha impulsat un Centre d’Estudis des d’on es fomenta el debat sobre la tríada Idees, Valors, Acció (el que ell denomina “IVA”). El treball que s’hi porta a terme ha suposat un revulsiu per al pensament catalanista, europeista i personalista, és a dir, centrat en les persones.  En la base d’aquesta visió de món hi ha el personalisme cristià de filòsofs com Emmanuel Mounier.

Fa poques setmanes que el president Pujol ha publicat el tercer volum de les seves memòries, en les quals fa  la reflexió següent en repassar la seva trajectòria des de la resistència antifranquista fins al moment en què és rellevat al capdavant de la Generalitat:

Sense resistència i voluntat de ser no hi ha futur.  No hi ha base per al futur. Però cal encara una cosa més. Cal la capacitat de donar a la nostra vida una orientació positiva i creativa que ens permeti realitzar-nos com a persones i com a país. I que no s’acabi en nosaltres mateixos. Ha de ser quelcom que ens transcendeixi, en el temps i en l’espai. Quelcom que salvi tres coses principals: la nostra dignitat, la nostra autoestima i la nostra esperança. Sí: l’esperança, perquè no hem de viure només del passat. Hem de viure sobretot del futur.

Us convidem a tots aquesta conferència i també a les altres del cicle que hem preparat.

Els Xulius organitzen un cicle de conferències

By admin, 28 març 2012 21:26

Cristianisme i catalanisme, dos dels valors que formen part de l’ideari de l’entitat, són el tema escollit pels Xulius per al cicle de conferències que han organitzat aquesta primavera.

La primera conferència anirà a càrrec de Jordi Pujol i portarà per títol “Sentiment patriòtic i fe religiosa”. L’expresident de la Generalitat hi abordarà les relacions entre el patriotisme i la religió a Catalunya. Serà el divendres 13 d’abril, a les 19 h, a l’entitat.

La segona conferència portarà per títol “Catalanisme i solidaritat” i anirà a càrrec de Rita Marzoa, periodista radiofònica, presentadora del programa Solidaris de Catalunya Ràdio i membre de la Junta Nacional d’Òmnium Cultural, on és responsable de les polítiques de cohesió. Serà el divendres 20 d’abril, a les 19 h, a l’entitat.

La tercera la impartirà Josep Oton, premi Joan Maragall 2011, doctor en història (UB) i professor a l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona que abordarà el tema “Catalunya davant d’un nou context religiós. Com es pot relacionar el cristianisme amb les noves formes d’espiritualitat?”. Serà el dissabte 21 d’abril, a les 18 h, a l’entitat.

Vegeu el díptic amb tota la informació del cicle.

D’altra banda, el Butlletí d’abril de l’entitat també estarà dedicat a aquest tema i s’ha obert un debat previ en un fòrum creat expressament a la pàgina Facebook de l’entitat.