Posts tagged: els xulius

Visiteu la 33 Exposició de Pessebres Artístics de Ribes

By xmila, 30 desembre 2012 18:01

Des de la Nit de Nadal està oberta la 33 Exposició de Pessebres Artístics de l’Agrupació de Pessebristes de Sant Pere de Ribes dels Xulius. Hi trobareu exposades 12 petites obres d’art d’aquesta tradició centenària del nostre país. En podeu veure les fotografies a:

L’exposició esta ubicada al local social dels Xulius, carrer Major, numero 13 fins al 13 de gener de 2013.


Mostra un mapa més gran

Es pot veure tots els dissabtes i vigílies de 6 a 8 del vespre i els diumenges i dies de festa de 12 a 2 del migdia i de 6 a 8 del vespre.

Bon Nadal! Us esperem als Xulius i a can Coll!

By admin, 24 desembre 2012 13:45

Falten molt poques hores perquè sigui Nadal i no gaires més perquè els Xulius comencin dues de les activitats que més identifiquen l’entitat: l’Exposició de Pessebres a la nostra seu (c. Major, 13) i el Pessebre Vivent, que aquest any es fa a can Coll. Us hi esperem.

Hem vist coses que fa pocs anys semblaven increïbles: passar de l’opulència a la misèria, de la bogeria consumista a l’escassedat, del progrés al regrés. Cadascú farà el que li convindrà per conjurar els temps que corren: esforçar-se individualment, comprometre’s socialment, lluitar, ajudar, ploriquejar, escaquejar-se o amagar el cap sota l’ala. El desconcert és absolut.

En aquesta època de tribulació i canvis, el pessebre és una constant tossudament esperançada: un món construït amb les nostres mans. Serveix de res? No. Però ens conforta en el compromís actiu per un futur millor.

Vivim temps de dolor, però també d’aprenenatge i d’il·lusió.  Que tingueu un bon Nadal amb els vostres i que l’any que començarem aviat sigui una mica millor per a tothom.  Per part nostra, de tots, de cadascú, ens hi esforçarem.

Els Xulius han fet pessigolles a l’entitat

By admin, 30 setembre 2012 18:49

Una trentena de socis i sòcies dels Xulius s’han aplegat aquest matí a la Sala Gran de l’entitat per fer-li pessigolles. Durant una bona estona han debatut el paper que ha de jugar l’entitat al poble i com ha d’abordar els canvis socials que s’estan vivint de manera accelerada. També s’ha fet una anàlisi de la situació interna, no exempta d’autocrítica.  S’han traçat línies que, ben segur, seran d’utilitat per conduir l’entitat en els propers anys.

Josep Otón tanca les xerrades als Xulius

By admin, 22 abril 2012 9:25

Josep Otón, professor a l’Institut Superior de Ciències Religioses i premi Joan Maragall 2011 d’assaig, va tancar ahir a la tarda les xerrades del cicle “Catalanisme i cristianisme: valors amb arrels, valors amb futur?” que han organitzat els Xulius. La seva intervenció es va centrar en la fi del paradigma de la secularització i el laïcisme que va caracteritzar els anys 80 i 90 i la nova centralitat de l’espiritualitat i la religió en els nostres dies, una centralitat que previsiblement anirà a més en els propers anys.

Otón va començar la seva intervenció recordant la secularització, és a dir, el paradigma religiós sorgit de la transició. Aquest paradigma, que no era específic de Catalunya sinó del conjunt d’Europa, a Catalunya va ser especialment intens per l’existència de certa tradició anticlerical i també per l’atipament del nacionalcatolicisme franquista. En aquell moment es pensava que, en poc temps, la secularització acabaria amb qualsevol vigència de la religió en la societat. Era el procés de “desencantament del món” (un terme procedent de Max Webber) en el qual incidien un seguit de factors vigents en aquell moment, com determinades ideologies, una gran esperança posada en la ciència, determinats factors culturals, etc.

Segons Otón, tots aquests factors van anar fent fallida al voltant del canvi de segle i han sorgit factors nous com la multiculturalitat i detrminats esdeveniments històrics que han anat posant de nou la religió al centre de la societat. És el que Otón ha anomenat “reencantament del món”

No obstant això, aquesta nova centralitat de la religió té un tarannà molt diferent de la clàssica ja que la religiositat està difusa. És un paradigma en el qual l’Església Catòlica per exemple no s’hi mou amb comoditat tot i que les dades demostren que, encara que menys que altres religions, també s’està beneficiant d’aquesta represa.

A continuació Otón va definir gran quantitat de fenòmens que mostren aquesta nova presència de la religiositat a la vida social i les contradiccions que comporta.  En aquest punt va citar, per exemple, la penetració en diversos àmbits de les espiritualitats orientals (fins i amb sessions de tècniques espirituals en centres d’ensenyament públics, on paradoxalment pot arribar a ser impossible cantar unes nadales o posar un pessebre), la represa de la religiositat popular tradicional (processons, folklore, etc.), l’arribada del budisme (encara que sigui amb formes un xic adotzenades) o el creixement de la presència social de l’islam i els protestantismes.  Un dels aspectes més interessants d’aquesta part va ser, per la seva peculiaritat, el de l’espiritualitat atea i també el mercat espiritual en àmbits com la literatura, la producció cinematogràfica, etc; una espiritualitat sovint vestida d’antiespiritualitat (com El Codi Da Vinci, que és una obra netament espiritual, en concret gnòstica).

A continuació va tenir lloc un interessant debat amb el públic en què van sortir temes com es estirabots homòfobs d’alguns bisbes espanyols o el silenci de Déu i la religiositat en Simone Weil, entre d’altres temes.

Otón, que va ser intensament aplaudit, es va acomiadar havent deixat en els presents una mirada molt nova que permet reinterpretar determinats aspectes de la societat com a signes clars de religiositat.