Web dels XuliusÍndexPlafó anteriorPlafó següent 
Els goigs, entre la devoció i la festa.  Els Xulius,  1998 
Part II: els goigs com a devoció popular 


 
 

Goigs i litúrgia 
En un moment en què la litúrgia (és a dir, la celebració religiosa estricta) era en llatí, els goigs es cantaven dins de l´església en la llengua del poble.  
Els goigs permetien una comunicació directa entre la divinitat o els sants i la gent senzilla. Aquest fet els convertia en mostres de religiositat popular. La religiositat popular, a la Mediterrània, té manifestacions tan diverses com les romeries -anades a Montserrat o a altres santuaris-, les processons de setmana santa, els aplecs a les ermites, els balls de festa major que representen qüestions religioses -diables, pastorets, cercolets-, etc. 
De fet, els goigs tal com els entenem avui dia sovint mostren aquesta estreta relació amb la litúrgia ja que mantenen una pregària que moltes vegades és en llatí i que segueix els esquemes litúrgics ben a prop de la petició popular. 
 
 

 

imatge reduïda dels goigs  
Goigs en alabança del gloriós màrtir Sant Magí venerat en l´ermita de Sant Pau de Sant Pere de Ribes. Facsímil editat l´any 1984 d´uns goigs d´inicis de segle.  
A l´ampliació, vegeu-hi enquadrada en vermell la petició popular i enquadrada en blau la pregària litúrgica en llatí. 
 

 
  



Els goigs, entre la devoció i la festa.  Els Xulius,  1998 
Web dels XuliusÍndexPlafó anteriorPlafó següent Capçalera