Els goigs, entre la devoció
i la festa. Els Xulius, 1998
Part II: els goigs com a devoció
popular
Els sants segons els goigs
Els goigs solen tenir dues parts: a la primera
expliquen la vida i els miracles del sant. A la segona li fan peticions
de protecció per a la comunitat.
La vida i els miracles que expliquen no es basen
en els cànons més rigorosos sinó que tendeixen a narrar
fets que la tradició popular enriqueix amb els anys. Això
comporta que, sovint, un sant cantat en uns goigs acabi fent molts més
miracles que els que li reconeix l´Església.
Potser per això, cal recordar-li al sant
o a la santa què ha fet, no fos cas que s´oblidés de
tantes meravelles: els goigs van adreçats al sant o a la santa,
com si no se´n recordés d´allò que ha fet!
I, això sí, sempre acaben amb una
petició de favors que, després de tantes lloances, es deu
veure ben forçat a concedir.
Goigs en llaor de la gloriosa verge i màrtir
Santa Eulàlia, excelsa patrona de la parròquia de les Roquetes,
zona del Garraf de l´Arquebisbat de Barcelona. Dibuix de Ricard Vives
i Sabater. Text adaptat. Any 1974.
Permeten descobrir amb detall les parts més
habituals en les lletres dels goigs: vida, miracles i petició de
favors.
.
Els goigs, entre la devoció
i la festa. Els Xulius, 1998
|