Els sants segons els goigs 
Els goigs solen tenir dues parts: a la primera expliquen la vida i els miracles del sant. A la segona li fan peticions de protecció per a la comunitat. 
La vida i els miracles que expliquen no es basen en els cànons més rigorosos sinó que tendeixen a narrar fets que la tradició popular enriqueix amb els anys. Això comporta que, sovint, un sant cantat en uns goigs acabi fent molts més miracles que els que li reconeix l´Església. 
Potser per això, cal recordar-li al sant o a la santa què ha fet, no fos cas que s´oblidés de tantes meravelles: els goigs van adreçats al sant o a la santa, com si no se´n recordés d´allò que ha fet! 
I, això sí, sempre acaben amb una petició de favors que, després de tantes lloances, es deu veure ben forçat a concedir. 
 
 
 

  
Goigs en llaor de la gloriosa verge i màrtir Santa Eulàlia, excelsa patrona de la parròquia de les Roquetes, zona del Garraf de l´Arquebisbat de Barcelona. Dibuix de Ricard Vives i Sabater. Text adaptat. Any 1974.  
Permeten descobrir amb detall les parts més habituals en les lletres dels goigs: vida, miracles i petició de favors.   
 

.