Setmana Santa

 

La celebració de setmana santa i pasqua a Ribes combina, com en el cas de la quaresma, els elements eclesials, culturals i gastronòmics.

La Parròquia obre la setmana santa amb la benedicció de rams. A les 11.30 h de diumenge, després d’assajar els cants i d’un considerable repic de campanes, el rector beneeix palmons, palmes i rams de les persones que es concentren a la plaça de l’Església. La benedicció i el cant de l’Hossana suposen l’inici de les celebracions pasquals. A continuació rector i escolans entren processionalment al temple i celebren l’ofici de Diumenge de Rams, solemnitzat per la lectura de la passió.

A les vuit de la tarda del diumenge de rams hi ha el primer viacrucis pels carrers del poble. El nodrit cos de portants de la Creu fa pública aparició després de la temporada d’assajos i via-crucis per l’interior de l’església que han portat a terme des de començament de quaresma. També surt el pas de la Mare de Déu dels Dolors. A falta de processó, el viacrucis de Ribes sol comptar amb un notable acompanyament de torxes, atxes i ciris, alguns dels quals són de la marca alacantina Veremundo “el mejor del mundo”.

Els actes litúrgics continuen el Dijous Sant a la tarda amb la Missa de la Cena del Senyor en què, com és sabut, renten els peus d’alguns feligresos. La celebració es tanca amb una processó per l’interior del temple cap a l’altar de la reserva, que abans era conegut com a “monument”. A la nit del dijous i al matí de divendres s’oficia solemnement la litúrgia de la paraula i la litúrgia de les hores.

El Divendres Sant a la tarda hi ha la solemne celebració de la Passió del Senyor, un acte litúrgic de gran emotivitat. Ja de nit, els carrers del poble acullen el via-crucis penitencial, amb la presència de la creu i del pas de la Mare de Déu dels Dolors.

Dissabte sant (que per a molts encara és de Glòria) se celebra la Vetlla Pasqual, l’activitat eclesial més important de l’any, en què es reviu la resurrecció del Senyor. En acabat esclaten els cants de caramelles des de les escales de l’altar major. Antigament, aquests cants s’iniciaven el dissabte al matí.

Les caramelles i les sortides a la muntanya aporten l’element cultural a la setmana santa. És tradició de sortir durant el matí de divendres sant per collir farigoles, que són més oloroses que mai. Durant aquest dia a Ribes hi ha gent que procura de no clavar cap clau per por que el soroll se senti per tots el confins de la terra i en general no s’escombra per evitar que la casa quedi plena de formigues. A la muntanya s’hi està millor.

Quant a la gastronomia, en aquests dies s’estila solemnitzar l’abstinència amb plats elaborats com el bacallà de divendres sant. Per Pasqua hi ha un gran àpat familiar. A Ribes és el diumenge de Pasqua la data en què els padrins (tots dos) regalen la mona als seus fillols. A dues mones per criatura, hi ha famílies que en fan una bona recollida. Avui dia les mones són pastissos. Abans s’estilaven les mones d’ou, que en la seva forma més simple, a Ribes són anomenades “micos” mentre que a Sitges les anomenen “moflons”. Es carateritzen pel gust ensucrat i l’aroma de sucre i matafaluga.

La berenada del dilluns de Pasqua, contrapunt de la del dijous gras, tanca aquest període d’especial efervescència festiva i cultural.