Solers

L’antiga masia de Solers (comercialment coneguda com a Mas Solers) va ser transformada profundament l’any 1918 pel Marquès d’Argentera, impulsor del ferrocarril, que va encarregar les obres a un dels arquitectes més prestigiosos del moment: Enric Sagnier. Sagnier, que havia col·laborat també en la construcció de l’Església de Ribes, va erigir a Solers un edifici espectacular amb esgrafiats a l’entrada, tot ell d’una gran senyoria.

La finca, que ja datava de 1281 i havia acollit l’avui perduda ermita de Sant Pau Xic (sí, un altra ermita de Sant Pau Xic que no s’ha de confondre amb l’oratori que hi ha al camí de Sant Pau), va tenir usos agrícoles fins que l’any 1978 es va convertir en el Gran Casino de Barcelona. Cotxes fastuosos van omplir els carrers de Ribes (“Perdone, como se va al casino”) i una gran vitalitat econòmica acompanyada de llocs de treball directes i indirectes (que es diu ara) van contribuir a treure del pou una economia local deprimida aleshores per la crisi del petroli.

Que gran fou la prosperitat del municipi mentre va haver-hi el Casino. O tempora o mores!

Amb el tombant de mil·leni el Casino es va traslladar a Barcelona, a pesar que les autoritats locals s’hi van barallar tant com van poder (amb l’ajut d’aliades tan ben connectades com la Pilar Rahola).

Després s’ha parlat de fer-hi grans Spa (amb vinoteràpia, perquè no sigui dit), grans hotels, grans coses (en general), però que no passen ara per ara de ser un gran potencial, dit sigui eufemísticament.

El pagès i la pagesa, les dues escultures que presidien la porta i ara són al jardí, veuen passar els anys.

Bibliografia: Solers

[geo_mashup_map]